Aquesta setmana, del 24 al 26 de setembre, ha tingut lloc el Debat d’Orientació Política del Govern al ple del Consell General. En la primera jornada el cap de Govern va fer un balanç del darrer curs polític, evidentment marcat per la Covid-19. I, sobretot, va explicar el nou pla d’acció fixat per afrontar les conseqüències derivades de la pandèmia i reconduir la legislatura: l’Horitzó 23.
Durant la segona jornada, va ser el torn de les intervencions dels presidents dels grups parlamentaris, per valorar el contingut de la intervenció del cap de Govern. Un contingut que la coalició parlamentària subscrivim i ens comprometem també a treballar per assolir.
Finalment, la tercera jornada és quan els grups podem presentar propostes de resolució al ple. Esdevenen encomanes al Govern, és a dir, encàrrecs que es fan als diferents ministeris estipulant un límit temporal concret per portar-ho a terme. Aquestes propostes de resolució acostumen a fer referència a temàtiques diverses que han estat tractades en el decurs del debat d’orientació, que ens preocupen i que s’haurien de resoldre al més aviat possible.
Des dels grups parlamentaris de la majoria hem presentat set propostes de resolució que afecten diferents àmbits en els quals volem incidir. Alguns dels quals ja hi estàvem treballant abans de l’esclat de la pandèmia i d’altres deriven de les problemàtiques que s’han generat els darrers mesos. En qualsevol cas, totes elles estan al mateix nivell de rellevància. Les temàtiques són la salut mental, joves i drogodependències, el medi ambient, l’economia, l’habitatge de lloguer a preu assequible, la transformació digital de les empreses i el desenclavament del país (apostant especialment per l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell).
M’agradaria concretar una mica més pel que fa a la proposta de resolució sobre salut mental. En aquesta, encomanem al Govern que es reforci el servei d’atenció als pacients, especialment per fer front a les noves demandes que deriven de la Covid-19. Em refereixo a reforçar mitjans humans i materials, fomentar l’actual servei telefònic de suport -que tan necessari va ser durant el confinament-, l’atenció psicològica i psiquiàtrica, garantir l’atenció i la millor estada dels pacients en els ingressos hospitalaris, etc.
Tots aquests aspectes estaran contemplats en el futur de Pla Integral de Salut Mental. La nostra proposta de resolució, -aprovada al ple- precisament insta a què aquest estigui finalitzat i es comenci a executar en un termini màxim de sis mesos. Així mateix, a què se’l doti dels recursos escaients per poder desenvolupar totes les accions que se’n deriven.
La societat andorrana, a través de col·lectius que la representa, ha demanat públicament en diverses ocasions més recursos humans i materials per a salut mental. Moltes persones amb alguna malaltia mental es veuen obligades a marxar a tractar-se fora les nostres fronteres, perquè el que els podem oferir a Andorra, sovint, no és suficient o no s’ajusta a les seves necessitats.
Amb la crisi sanitària, aquestes demandes han agafat encara més rellevància. De fet, hi ha hagut un augment considerable del nombre de visites al servei entre els mesos de gener i juliol del 2019 i 2020, concretament un increment del 12,7%. De la mateixa manera, el nombre de pacients nous s’ha incrementat un b amb relació al 2019: 319 més.
S’ha registrat un augment considerable del nombre de visites al servei de Salut Mental entre els mesos de gener i juliol del 2019 i 2020, concretament del 12,7%
A l’hora de desenvolupar aquest Pla Integral de Salut Mental cal tenir present el nou context que estem vivint. El confinament, el distanciament social, la crisi econòmica i la impossibilitat d’acomiadar els difunts amb els ritus funeraris habituals són situacions que han afectat i afectaran psicològicament una part de la població. I poden fer incrementar els estats d’ànim depressius, l’ansietat i l’angoixa.
La salut mental s’ha convertit en un objectiu primordial a la Unió́ Europea, ja que s’estima que aproximadament un 15% de la població́ pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida. Des dels grups parlamentaris de la majoria, apostem per la millora del benestar psicològic i la salut mental, defensem que és una prioritat política en la construcció d’una Andorra inclusiva.
El benestar psicològic i la salut mental és una prioritat política en la construcció d’una Andorra inclusiva
Article de la Consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma, publicat a El Periòdic d’Andorra el 26 de setembre del 2020.
