El Projecte de llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania ja és una realitat, gràcies als vots favorables dels grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos). Amb l’aprovació del text, que té com a objectiu frenar les conseqüències de l’augment de la inflació i estar al costat de la ciutadania, els salaris inferiors al salari mitjà (que és de 2.158 euros) i fins al salari mínim s’incrementaran un 3,3%, corresponent a l’IPC de l’any passat. Aquesta mesura afavorirà a 24.500 persones del país. També incorpora accions com l’augment de totes les pensions inferiors al salari mínim un 3,6%, el que implica un augment global del 7% des del gener, i la rebaixa de l’IGI a l’1% per als productes d’higiene femenina i bolquers.
Aquest paquet de mesures, ha detallat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, suposaran per a les arques públiques una despesa de 10 milions d’euros fins a finals d’any que es finançaran (i així consta a la llei) via crèdit extraordinari. A banda de l’augment de les pensions i de l’IPC, també s’inclouen accions per afavorir l’ús de les energies renovables, per simplificar tràmits que han de fer empreses i treballadors per compte propi, així com incidir en l’impost als habitatges buits perquè sigui més sever i finalista, és a dir, “es destini a la promoció d’habitatges de protecció social o d’habitatges a preu assequible”.
El president del Grup Demòcrata ha recordat que aquesta llei complementa les mesures que el Govern ja ha aprovat per decret. Entre aquestes, hi figura la pujada del salari mínim fins als 1.200 euros, més ajuts a l’habitatge, al Pla Renova, a l’ensenyament obligatori i superior, al transport escolar i per reduir el preu del carburant al sector del transport. Així mateix, ha recordat, l’1 de juliol entrarà en vigor la gratuïtat del transport públic que, a més de suposar un important estalvi per a la ciutadania, “comportarà un important estalvi energètic”. En aquest sentit, dels 10 milions d’euros que es destinaran a sufragar les mesures, 3,5 milions aniran precisament a aquesta gratuïtat del transport públic.
L’1 de juliol entrarà en vigor la gratuïtat del transport públic que, a més de suposar un important estalvi per a la ciutadania, comportarà un important estalvi energètic
Tornant al projecte de llei aprovat, tenint en compte la magnitud de les mesures aprovades i l’impacte directe sobre el poder adquisitiu de la ciutadania, Enseñat ha lamentat que el grup Socialdemòcrata i de Terceravia no hagin votat a favor d’ajudar la ciutadania amb aquest paquet d’accions.
Taxa turística finalista
Un altre punt destacat de l’ordre del dia del Consell General d’aquest dijous ha estat l’aprovació, amb els vots a favor de la majoria i Terceravia, del Projecte de llei reguladora de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics, que modifica la llei general de l’allotjament turístic i la llei de creació de la societat pública d’Andorra Turisme. Un text legal més conegut com el de la creació de la taxa turística, que ja han adoptat bona part dels països de l’entorn. Aquesta taxa, ha recordat la consellera general Demòcrata Maria Martisella, “no es carregarà a la nostra ciutadania, sinó que la pagaran els nostres turistes, sempre que pernoctin als allotjaments del país”. A més, es tracta d’una taxa finalista, de manera que la seva recaptació repercutirà en beneficis per al sector, com per exemple “la formació del personal que hi treballa, per millorar la qualitat i excel·lència del servei que s’ofereix al turista”, ha defensat Martisella.
La consellera Demòcrata també ha destacat la modificació dels estatuts d’Andorra Turisme perquè les associacions del sector formin part del seu Consell d’Administració perquè puguin participar en la implementació de les polítiques públiques sobre turisme.
L’aprovació, per assentiment, del Projecte de llei d’estacions de muntanya, ha estat un altre dels punts rellevant d’aquest Consell General. La llei modifica la denominació d’estació d’esquí per la d’estació de muntanya, tenint en compte l’evolució dels darrers anys cap a la diversificació d’activitats que ofereixen, sumat a la seva desestacionalització per passar oferir serveis tot l’any.
Tal com ha recalcat la consellera Demòcrata Sandra Codina, el text “preserva dos conceptes intrínsecs al nostre país: la preservació del territori i el seu equilibri amb l’activitat humana per una banda, i la preservació de l’esquí com a esport nacional que a Andorra es practica des de petits, per altra”.
Pel que fa al primer concepte, la llei garanteix que en el cas de les zones de pas, camins comunals o altres itineraris d’interès dins les estacions “s’hi podrà accedir i transitar de manera lliure i gratuïta, sense la necessitat d’adquirir forfet”. Pel que fa al segon concepte, s’insta el Govern i a les estacions a fomentar i preservar l’esquí escolar, així com es garanteix el forfet escolar per tal que, en cas de no posar-se d’acord les parts, estigui operatiu temporada rere temporada d’esquí.
La llei garanteix que en el cas de les zones de pas, camins comunals o altres itineraris d’interès dins les estacions s’hi podrà accedir i transitar de manera lliure i gratuïta, sense la necessitat d’adquirir forfet
Codina ha afegit que aquesta llei també “dignifica les professions vinculades a les estacions, a partir de l’obligatorietat del Govern de desenvolupar via reglament els requisits professionals del personal d’explotació de l’estació”. Una acció similar dins el text dignifica la professió dels guies de muntanya, tenint en compte que el Govern haurà de desenvolupar una llei abans de dos anys que reguli aquesta professió.
Durant la sessió també s’ha aprovat, la Llei de creació del Col·legi oficial d’òptics optometristes d’Andorra (per assentiment); les memòries del 2021 del Tribunal de Comptes i la modificació de la Llei del saig del 2014. En aquest darrer punt, el conseller general Demòcrata Joan Carles Ramos, ha explicat que els canvis milloren el text inicial per continuar agilitzant els processos de resolució judicial i administratius, però també per acabar amb certes “disfuncions menors detectades”, relacionades amb alguns “embargaments desproporcionats o un tracte poc acurat envers els executats”, que s’han detectat des de l’habilitació al país de la figura del saig.
Els dos darrers punts de l’ordre del dia han estat el Projecte de llei de mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació i la Proposició de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra. Tots dos han rebut l’assentiment total de la Cambra. La primera llei vetllarà perquè Andorra compti “amb un ecosistema segur i preparat per fer front a possibles ciberincidents i ciberatacs, a través d’unes entitats públiques i privades resilients digitalment parlant, una estratègia nacional de ciberseguretat i una autoritat de control que supervisi el desplegament legal, el qual s’alinea amb les directives de la Unió Europea”, ha subratllat Enseñat.
La llei de ciberseguretat vetllarà perquè Andorra compti amb un ecosistema preparat per fer front a possibles ciberincidents i ciberatacs, a través d’unes entitats públiques i privades resilients
La segona llei i que ha tancat el Consell General és una demanda del Fòrum Nacional de la Joventut (i recollida per la totalitat dels grups parlamentaris), per afavorir la seva professionalització, la seva capacitat econòmica, autonomia, i mitjans per captar i implicar els 18.000 joves d’entre 15 i 35 anys que hi ha al país. El FNJ està cridat a convertir-se en l’espai a través del qual “es fomenti el debat públic i la confrontació pacífica d’idees entre els joves”, per fer “valdre la seva veu de manera real i tangible en la presa de decisions”, ha reivindicat Codina.
