El Pacte Nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari ha d’establir les línies generals en matèria de salut per al nostre país, a mitjà i llarg termini. És un document ambiciós, perquè abasta molts conceptes i premisses, i parteix de quatre pilars determinants: la promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia; l’accés a una assistència sanitària de qualitat; la sostenibilitat del sistema sanitari; i la recerca i innovació. Són tots ells pilars essencials en l’actualitat, que per la seva rellevància també requereixen unes directrius a futur, les quals repercutiran sobretot en els nostres joves i futures generacions.
Parlem de conceptes essencials per a la població, motiu pel qual és indispensable que es puguin treballar partint de la participació activa de totes les parts implicades en el sistema sanitari. Per això, es defineix com un pacte, i també per això es defineix com un pacte nacional, en el qual estan incloses totes les forces polítiques, però també la CASS, el SAAS, els col·legis professionals sanitaris, les associacions de malalts, els representants dels treballadors de la salut, associacions de l’àmbit de la salut i la Visura Ciutadana.
La voluntat és que tots aquests actors, conjuntament i partint d’un document base –que va ser entregat al gener– basteixin el pacte amb aportacions. Una taula de treball i debat on tothom pugui dir la seva, fruit dels coneixements de tots els participants. Som conscients que no és una tasca fàcil, però també defensem que parlem de conceptes tan significatius que cal construir-los plegats i amb absoluta transparència vers la ciutadania.
Alguns d’aquests conceptes són el metge referent, els recursos humans i materials en salut, la història clínica, la revisió de la cartera de serveis, l’atenció domiciliària, l’atenció integral a l’oncologia o l’atenció a la salut mental (a través del PISMA, el Pla Integral de Salut Mental i Addicions), entre altres.
Són conceptes a modelar partint de l’actual document de mínims, per construir entre tots un pacte nacional de màxims. I no a l’inrevés. Si d’inici, com alguns han reclamat, s’hagués presentat un pacte detallat, hauria pogut semblar que el Govern i els grups parlamentaris de la majoria volíem imposar les nostres directrius. Aquesta no és la voluntat, sinó bastir un document final enriquit, on tothom pugui aportar en un tema tan global i important com és la sanitat.
Però per assolir-ho, és necessari que tothom vulgui asseure’s a la taula, perquè totes les parts hi siguin representades, també per respecte a, precisament, cadascun dels ciutadans als quals representen. Per això lamentem que, abans de començar a construir, alguns ja hagin marxat del pacte. Hagin declinat construir i hagin optat per criticar.
La voluntat és bastir un document final enriquit, on tothom pugui aportar en un tema tan global i important com és la sanitat
En qualsevol cas, el document està viu, i se seguiran els passos i calendari fixat. M’uneixo en aquest punt a les paraules de la ministra de Salut, Helena Mas, que garanteix disposició a fer les modificacions oportunes al document per tal de trobar un encaix conjunt. Perquè la salut va més enllà de la política. La pandèmia ens ho va ensenyar, i ens ho continua ensenyant el preocupant augment de casos vinculats amb la salut mental, per posar un exemple.
En qualsevol cas, no tinc cap dubte que a tots ens preocupa el sistema sanitari, per això cal treballar-lo plegats. El Pacte Nacional és una ocasió excel·lent per aconseguir-ho i, ara parlant com a ciutadana, confio que puguem assolir un document de consens el qual, per sobre de tot, aporti excel·lència i garanteixi la sostenibilitat del nostre sistema sanitari per a les generacions futures.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 29 de febrer del 2024.
