La consellera general Demòcrata Meritxell López ha participat aquest dijous i divendres en la 24a Sessió d’hivern de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA), que ha tingut lloc a Viena (Àstria). Han participat més de 200 parlamentaris d’una cinquantena de països, als quals s’ha adreçat López aquest divendres en el marc del debat sobre els reptes prioritaris de la seguretat a Europa. La consellera Demòcrata n’ha subratllat tres, “el canvi climàtic, la ciberseguretat i els riscos nuclears“. Tots tres, ha subratllat, requereixen de “cooperació internacional i respecte pel dret internacional“.
Pel que fa al canvi climàtic, ha manifestat que, tal com s’ha exposat a l’OSCE-PA, “hem de continuar plantejant-ho com un risc sistèmic“. Incidir en l’emergència climàtica és un “factor clau per a la seguretat humana, el benestar, el desenvolupament econòmic i l’estabilitat política” i ha afegit que, a més de ser un risc en si mateix, “agreuja altres amenaces, alimenta els conflictes i crea desigualtats i vulnerabilitat“.
En el punt sobre la ciberseguretat, López ha incidit especialment en la preocupació per l’ús il·lícit de la Intel·ligència Artificial. “Si bé és evident que planteja un nou camp d’oportunitats, també és cert que els riscos són nombrosos i difícils de predir“, vinculats amb la desinformació i la protecció de dades. La resposta, per tant, ha de ser “ràpida i coordinada“, i ha d’anar acompanyada de regulació, ha defensat López. Però la velocitat a la qual evoluciona la IA “dificulta que una possible normativa es mantingui al dia, fet que suposa un repte que requereix una resposta més forta, coordinada i multilateral per garantir la protecció de les nostres infraestructures digitals, institucions i ciutadans“, ha afirmat. Per tot plegat, les accions per mitigar els riscos de la IA “han d’estar al capdavant de les nostres agendes polítiques i legislatives“.
La velocitat a la qual evoluciona la IA dificulta que una possible normativa es mantingui al dia, fet que suposa un repte que requereix una resposta més forta, coordinada i multilateral
Finalment, i pel que fa als riscos nuclears, ha volgut recordar davant dels parlamentaris membres de l’OSCE-PA que els atacs a infraestructures que fan ús d’aquesta energia “suposen un risc important, no només per la regió europea, sinó per al món“. Ha conclòs manifestant que “no podem permetre que l’energia nuclear s’utilitzi com a arma de la por“.
Més enllà del debat d’aquest divendres, durant la Sessió d’hivern també s’ha abordat la protecció dels drets i principis que regula l’Acta Final de Hèlsinki, que aquest any compleix el 50è aniversari, la protecció de les infraestructures crítiques en temps de conflicte, així com els efectes de les noves tecnologies i de les xarxes socials en processos electorals.
Recupera la intervenció:
Iniciat el procés per abandonar l’Assemblea Parlamentària de la Mediterrània
També aquest dijous i divendres, una delegació andorrana encapçalada pel conseller Demòcrata Pere Marsenyach i amb la presència també de la consellera Meritxell Alcobé, ha participat en la 19a sessió plenària de l’Assemblea Parlamentària de la Mediterrània (APM). Ha tingut lloc a Roma i ha comptat amb debats i votació de sis projectes de resolució, sobre temes vinculats amb les amenaces terroristes, la seguretat de la regió mediterrània, el canvi climàtic i la desertificació, el dret a l’accés a aigua potable, i el tràfic d’éssers humans, entre altres.
En qualsevol cas, la rellevància d’aquesta 19a sessió pel que afecta Andorra és que s’ha procedit a presentar oficialment, davant el Bureau de l’APM, la baixa com a membre de ple dret d’aquest organisme. La decisió es va acordar en la Junta de Presidents del passat 9 de desembre. Aquest procés que s’allargarà dos anys, segons estableix el reglament de l’assemblea.
