Us heu fet mai la pregunta: i si Andorra es convertís en un país mediador al segle XXI?
Cada dia veiem com neixen nous conflictes internacionals. Fins i tot les últimes setmanes s’ha arribat a parlar d’un conflicte mundial. Un fet preocupant si, a més, tenim en compte que aquests països enfrontats tenen armament nuclear. Els darrers fets bèl·lics, en especial el del Caixmir (on els grans estats sempre han intentat mediar, però mai amb èxit), em van portar a la reflexió que, en un context global marcat per la polarització, l’augment de l’autoritarisme i els conflictes prolongats la diplomàcia multilateral travessa una crisi de confiança que no es veia des de la Guerra Freda. Les grans potències estan cada cop menys disposades a cedir a través del diàleg i els organismes internacionals queden atrapats entre vetos creuats i agendes nacionalistes.
En aquest escenari de desgast, els països petits i neutrals podrien ser clau per reactivar el diàleg internacional. I si un d’aquests països fos Andorra?
A primera vista, la idea pot semblar utòpica, ja que Andorra no té tradició de participar internacionalment com a mediador en conflictes globals ni tampoc disposem d’una cancelleria amb tants recursos humans i financers com les de Suïssa o Noruega. Però potser la clau podria ser precisament aquesta, que Andorra no genera desconfiança geopolítica perquè no té interessos estratègics globals. No forma part de l’OTAN, no és membre de ple dret de la Unió Europea, no té exèrcit ni té passat colonial. És un país neutral per disseny i discret per vocació (inclús podríem dir que per poder sobreviure entre les grans potències), punts essencials, ja que, en un món on cada paraula pot ser sospitosa, el silenci actiu i la imparcialitat poden ser eines més poderoses que qualsevol arsenal diplomàtic.
En definitiva, que Andorra sigui un estat neutral per definició pot ser or pur en la diplomàcia contemporània.
En aquest escenari de desgast, els països petits i neutrals podrien ser clau per reactivar el diàleg internacional. I si un d’aquests països fos Andorra?
Una gran professora que vaig tenir sempre ens deia “la història està per aprendre del passat i no repetir els errors” i és que la història recent ens ensenya que els països mediadors més efectius no són necessàriament els més poderosos, sinó els més fiables i neutres. Noruega va facilitar el procés de pau a Colòmbia. Costa Rica ha estat un referent moral a l’Amèrica Llatina. Suïssa ha mediat entre l’Iran i els Estats Units. Per què Andorra no podria, almenys, aspirar a jugar un paper similar en el seu entorn immediat? Disposem d’una ubicació privilegiada (entre França i Espanya, entre el món francòfon i l’hispanoparlant) que ens atorga una sensibilitat cultural i lingüística singular. Hem de tenir en compte que, en la política internacional de primera línia, la capacitat de parlar més d’un idioma, amb més d’una sensibilitat, no és un luxe, sinó una eina de pau. Poques nacions europees poden afirmar que tenen, de forma natural, la capacitat d’entendre i expressar-se en dues tradicions polítiques i culturals diferents alhora, cosa que pot ser clau en contextos en què la traducció literal no acaba de servir i cal una mediació emocional i simbòlica, però sempre des de la neutralitat.
Amb aquest article no tracto de dir que Andorra hagi de fer el paper que no li correspon, sinó d’oferir-se com el que ha sigut sempre: espai neutral, amfitrió del diàleg, una veu que no crida, però que pot acollir i escoltar el conflicte, així com ajudar a solucionar-lo.
Aquest segle XXI en el qual vivim, que sembla empès a dividir, on sorgeix un conflicte internacional cada setmana, potser el que el món necessita són més països petits amb vocació d’unir, de mediar i de calmar la tensió internacional. I Andorra podria ser un d’ells.
