A mitjans de setembre, el ministeri d’Afers Exteriors va organitzar les primeres Jornades de cooperació transfronterera, amb la participació de representants institucionals, empresarials i del món acadèmic, tant d’Andorra com d’ambdós costats del Pirineu, així com d’entitats de desenvolupament de programes vinculats al Pirineu.
Històricament, la cooperació transfronterera, entesa com la col·laboració entre zones situades a ambdós costats de la frontera, s’ha practicat a Andorra de manera regular. Com va dir un dels intervinents, Andorra fa anys que coopera -en temes de salut o medi ambient, per posar dos exemples- i té relacions amb les regions veïnes. Per tant, no és un instrument desconegut de la nostra realitat.
Tanmateix, les conclusions que es van poder extreure del conjunt d’aportacions d’aquestes jornades, compartides per tots els intervinents, van ser que Andorra i el teixit empresarial, en el context actual, necessiten intensificar aquestes relacions, facilitar intercanvis i homologar legislacions, ja que els marcs jurídics existents presenten mancances i limitacions.
Per superar aquests obstacles, el projecte d’acord d’associació amb la UE és un instrument idoni per facilitar la cooperació amb les zones veïnes, tant per afrontar reptes comuns, com per sumar sinergies i facilitar el finançament.
De fet, l’acord d’associació incorpora un protocol específic relacionat amb la cooperació entre la UE i Andorra, que substitueix l’Acord de cooperació entre la Comunitat Europea i el Principat d’Andorra del 15 de novembre del 2004, i que preveu la participació d’Andorra en els programes de la UE, en particular els programes de cooperació territorial ja vigents i les estructures de cooperació dels Pirineus. Amb aquesta finalitat, amb l’acord serà possible promoure una política per als Pirineus, particularment de les zones de muntanya, per garantir l’ús continuat i sostenible del sol d’ús agrari, el desenvolupament econòmic i la preservació del medi natural.
La idea d’impulsar l’Espai pirinenc, inspirat en l’Espai alpí ja existent al territori dels Alps i els països que en formen part, està concebut com un espai de cooperació entre països del Pirineu, amb la finalitat de reforçar la connexió i la interacció, per facilitar i promoure un desenvolupament conjunt, tot respectant la sobirania de cada territori i les seves particularitats.
Els beneficis per Andorra, país de dimensions reduïdes i amb forta pressió urbanística i demogràfica, serien múltiples, tant per enfortir la nostra posició com a impulsors de la marca Pirineus en l’àmbit internacional, com per potenciar la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial, la qual permetria desenvolupar polítiques regionals comunes, en àmbits com infraestructures, salut, educació, medi ambient o desenvolupament econòmic, i que podria gestionar fons europeus.
La creació de l’Espai pirinenc permetria accedir a un major finançament europeu, i integrar l’Acord de cooperació del 2004 a l’acord d’associació, incorporant-hi els mecanismes financers que ara manquen
En aquest sentit, la creació de l’Espai pirinenc permetria accedir a un major finançament europeu, i integrar l’Acord de cooperació del 2004 a l’acord d’associació, incorporant-hi els mecanismes financers que ara manquen. Perquè avui Andorra pot participar en projectes europeus com el Programa de Cooperació Transfronterera Espanya-França-Andorra (Poctefa), però no té accés al finançament associat: l’acord permetria accedir al finançament europeu vinculat als seus nombrosos programes, un gran salt qualitatiu respecte al que tenim en l’actualitat.
L’acord d’associació facilitaria doncs la cooperació transfronterera en tots els àmbits, amb un impuls de l’economia andorrana i pirinenca, fomentant la lliure circulació d’empreses dins l’àrea, establint un marc legislatiu homogeni, afavorint iniciatives com, entre altres, la creació d’una Zona Franca pirinenca per impulsar el comerç i les inversions, o facilitar la creació d’Unions Temporals d’Empreses o Agrupacions Europees d’interès econòmic, que permetrien que empreses de diferents països de la UE participessin en concursos públics internacionals d’obra civil en un país determinat.
Article del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, publicat al BonDia el 17 d’octubre del 2025.
