L’historiador espanyol Julián Casanova reflexionava fa uns dies en una entrevista a un mitjà de comunicació del país veí, sobre la veritat en els temps actuals, sobre com es valora i el pes que té en la societat. Casanova alertava del “perill” que la “veritat mori”, malauradament segrestada per la propaganda, la qual es veu ajudada tant per les eines digitals com per la intel·ligència artificial.
Amb tot, aquest perill no és un fet nou ni aïllat. La regressió de la veritat s’ha donat al llarg de diversos episodis de la història, però potser ara agafa una dimensió més global, a la vegada que més senzilla d’assolir i, m’atreviria a dir, més banal. “Goebbels necessitava que Alemanya ocupés països per introduir la propaganda. En l’era digital, Elon Musk necessita tres minuts per canviar l’algoritme mundial”, planteja Casanova. Un fet que espanta, i més si li afegim la següent reflexió, també de l’historiador: “Abans pensàvem que la veritat mai era absoluta, però hi havia una veritat relativa i acords sobre ella. També hi havia un elogi al coneixement. Ara hi ha un menyspreu al coneixement, aquesta és la gran diferència”.
Està la veritat en hores baixes? Probablement sí. I el coneixement? També, en una era en què es prioritza la immediatesa i l’anunci impactant. També el titular cridaner -si traslladem l’equació als mitjans de comunicació-, que massa sovint passa per sobre la veritat i la voluntat d’aprofundir en el tema per poder-lo explicar millor. La frase “no deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”, que va popularitzar la pel·lícula Sex and the Single Girl, el 1964, pren més força que mai.
Personatges influents com Trump, Musk o els tecnòcrates, dominen aquest art, però no en tenen l’exclusiva, si prosseguim amb l’argot periodístic. S’ha estès arreu, ajudat per la influència de les xarxes socials, sobretot entre les generacions més joves. En 4-5 segons cal explicar una història que atrapi, a través d’una ‘frase ganxo’ potent, que mantingui l’espectador connectat abans de fer scroll. Si aquesta frase és menys impactant pel fet de dir tota la veritat, o perquè necessita més temps per ser ben explicada, corre el perill de quedar a la cua dels anhelats algoritmes.
Això també s’ha començat a traslladar als mitjans de comunicació. Tots en som testimonis, titulars amb veritats a mitges, missatges cridaners sense dir res per generar clickbait, notícies tendencioses, interpretacions malintencionades de declaracions de figures influents, o declaracions tretes de context.
Aquest ús de la pseudoveritat s’allunya del periodisme clàssic i desafia els seus fonaments, per explicar a la societat què passa al món.
No hi ha una culpa exclusiva, d’uns o altres, és una mica culpa de tots, dels qui aposten per aquesta manera de comunicar i explicar els fets que passen al nostre país, dels qui s’ho llegeixen i hi interactuen
Andorra no queda aïllada d’aquesta tendència, és impensable en una era digital que no entén de barreres ni països. No hi ha una culpa exclusiva, d’uns o altres, és una mica culpa de tots, dels qui aposten per aquesta manera de comunicar i explicar els fets que passen al nostre país, dels qui s’ho llegeixen i hi interactuen, i també dels qui contribueixen a alimentar-ho amb declaracions intencionades, per buscar aquests titulars tendenciosos o publicacions a les xarxes socials.
És, per tant, responsabilitat de tots allunyar-nos d’això, de preservar la inquietud pel coneixement, la necessitat d’explicar les coses des de la veritat i l’objectivitat. De qüestionar la publicació o el titular fàcil, de llegir més enllà del principi, de contrastar les fonts, de no quedar-nos només amb el que crida l’atenció.
I més ara que ens apropem a un any amb dues cites electorals, nacionals i comunals.
Perquè la malinformació i la pseudoveritat -per no dir la mentida- generen confusió, empobreixen el debat i alimenten els discursos d’odi i extremistes.
Això no ho volem per a Andorra, no ho necessitem. El que els ciutadans necessitem és informació veraç, coneixement i objectivitat per poder prendre decisions lliures quan anem a les urnes.
Article de la consellera general Demòcrata Maria Martisella publicat el 3 de setembre del 2026 al BonDia.
