El Consell General ha aprovat aquest dijous, gràcies als vots dels grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), el Projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030. Un text que és fruit de més d’un any de treball i de diàleg amb les parts, propietaris i llogaters, a les quals s’ha escoltat i tingut en compte en el contingut final de la llei. El resultat és l’inici d’una desintervenció progressiva del mercat de lloguer que començarà a partir del 2027, garantista per a les dues parts i que no deixarà ningú desprotegit, especialment pensant en els llogaters, la part més vulnerable de l’equació.
“La intervenció del mercat del lloguer es va adoptar el 2019, en un context extraordinari de tensió sobre el mercat de l’habitatge”, ha exposat la consellera general Demòcrata Berna Coma, en la seva intervenció sobre la llei. Ha afegit que “aquesta tensió no només no ha desaparegut amb el pas dels anys, sinó que en molts aspectes s’ha accentuat”. Per aquest motiu, es va prendre la decisió d’anar prorrogant la intervenció fins al 2027, data en què el parc públic d’habitatges ja estarà consolidat, i en què també ho estaran les mesures paral·leles preses els darrers anys (com el programa d’accés a la compra del primer habitatge o la posada al mercat de lloguer residencial de pisos buits i habitatges d’ús turístic).
En qualsevol cas, el model de Demòcrates mai ha estat apostar per “una liberalització total del mercat”, com tampoc comparteix el model del PS i de Concòrdia, que demanen allargar la pròrroga, una postura que seguiria fent augmentar el preu del mercat i “no resol les causes estructurals del problema”, ha plantejat Coma.
El model de DA és el de “l’equilibri”, ha defensat Coma. Així, la desintervenció es farà entre el 2027 i el 2030, amb topalls màxims del preu i en funció de l’antiguitat del contracte i del preu del metre quadrat. Es començarà amb els contractes signats el 2012 o abans, així com amb els que se situïn a un preu inferior als 6 euros el m2. Per a aquests, la pròrroga expirarà el 2027. A banda, i per incentivar que el propietari es decanti per mantenir el seu llogater actual, si decideix formalitzar un nou contracte, “el preu del lloguer haurà de ser obligatòriament el mateix, i com a màxim el que estableix la llei”. A més, el propietari haurà de donar un preavís de com a mínim sis mesos.
Amb l’aprovació de la llei, s’inicia un procés ordenat de descongelació, del 2027 fins al 2030, amb topalls al preu per incentivar que el propietari mantingui els llogaters actuals
La llei també estableix controls més estrictes, sancions i indemnitzacions per al llogater, per evitar l’anomenada ‘trampa del fill’, així com algunes excepcions: els contractes iguals o superiors a 2.500 euros mensuals, els lloguers dels residents passius o els pisos que necessitin obres estructurals no quedaran sotmesos a la pròrroga.
Finalment, la consellera Demòcrata ha volgut llençar un missatge de “tranquil·litat i de confiança vers totes les parts”. Tranquil·litat als llogaters, perquè “qualsevol comunicació o carta que s’hagi rebut anunciant una modificació del lloguer, abans de l’aprovació de la llei, no té cap efecte”. Ha reafirmat que “cap increment de renda es podrà imposar als llogaters al marge del que estableixi la llei”. Pel que fa a la confiança, s’ha referit especialment als propietaris, la majoria dels quals “han actuat amb responsabilitat aquests anys, i tenen pisos de lloguer amb unes rendes adequades”.
Amb tot, ha garantit que, tal com va passar amb la Llei òmnibus (que va ser sotmesa a modificacions), “estarem atents un cop entri en vigor la llei” i, “si detectem qualsevol disfunció o qualsevol aspecte susceptible de millora, actuarem”.
Protegir els elements essencials del patrimoni cultural
També en la sessió del Consell General d’aquest dijous, s’ha aprovat per unanimitat la modificació de la Llei de marques. Els canvis permetran “evitar que elements essencials del patrimoni cultural, material o immaterial, puguin ser registrats com a marca, de manera que se’n generi una apropiació exclusiva o una confusió sobre una vinculació institucional que no existeix”, ha explicat la consellera Demòcrata Carol Puig. La consellera ha volgut remarcar que no es tracta de prohibir l’ús de referències culturals en l’activitat econòmica, sinó “impedir que símbols, noms o representacions que pertanyen a la comunitat acabin sotmesos a una titularitat privada, incompatible amb el seu valor col·lectiu”.
Un altre punt de l’ordre del dia ha estat la modificació del Reglament del Consell General, treballada per tots els grups parlamentaris aquesta legislatura, per facilitar el funcionament del Consell i el dia a dia dels consellers, sempre garantint la transparència i el control a tots els òrgans interns. La presidenta suplent del Grup Demòcrata, Maria Martisella, ha destacat de les modificacions l’obligatorietat de comparèixer a les comissions d’investigació i l’ampliació dels terminis per presentar propostes de resolució, en el marc del Debat d’Orientació Política (que ja es començarà a aplicar al que se celebrarà d’aquí a unes setmanes), per poder tenir un debat més ric i pausat.
Finalment, s’ha aprovat la Proposició de llei de modificació de la de taxes de l’AQUA, entrada per tots els grups, i la presa en consideració de la Proposició de llei del registre de la propietat, treballada des del Grup Demòcrata. El seu president, Jordi Jordana, ha exposat que s’hi hauran d’inscriure els béns immobles del país, així com les càrregues i gravàmens que els afecten (usdefruits, servituds, hipoteques, censos i altres drets reals), i altres actes com embargaments o prohibicions de disposar sobre els immobles. Serà electrònic, de drets (a voluntat del registrador) i públic, sempre que es pugui acreditar un interès legítim.
