Dissabte passat es va poder constatar la rellevància que té un tema cabdal com és el sistema de pensions, no només en els segments de més edat al país, sinó en el si de les generacions que l’hauran de sustentar. Fruit del treball de persones joves dins de Demòcrates, va originar una ponència que mostrava aquest neguit sobre el futur del sistema. És pràcticament innegable no només el fet que una reforma és imprescindible, sinó que aquesta ha de tenir un tarannà estructural.
El fet que fóssim els joves qui presentessin aquesta ponència al Congrés no és sinó fruit d’un fet inapel·lable: si no hi ha reforma, el nostre futur restarà hipotecat. La proposta de la necessitat d’una tercera pota que mantingui el sistema a través de la capitalització és el que a llarg termini mantindrà un sistema solvent, independent de l’estructura demogràfica del país i l’activitat econòmica del moment. Aquest sistema no és impermeable a la crítica, però és el que es pot transicionar amb el marge que té actualment la CASS, on encara existeix superàvit en la branca de jubilació i aquesta compta amb un fons dotat de recursos que ens podrien sustentar el sistema dues dècades més. Però ja que disposem d’un marge que, segons diversos experts que ens han visitat darrerament, els estats veïns no tenen, seria crucial aprofitar-lo.
És comprensible que es consideri un debat poc gratificant en la immediatesa, sobretot pel biaix curtterminista dels cicles polítics i per males interpretacions, que ja siguin o no intencionades, no responen a la realitat aritmètica de les futures pressions del sistema. Tot i això, val la pena, per part de tota la classe política, rebre el desgast o no que això generi, per evitar que la matèria de les pensions es visualitzi com un conflicte d’interessos entre pensionistes i cotitzants, i que els drets legítimament adquirits per un segment no comporti limitar en excés la capacitat adquisitiva d’uns altres. El pragmatisme que històricament ha caracteritzat les grans personalitats públiques d’aquest país ha de ser la referència que el conjunt de les forces emprin per abordar aquesta qüestió, i si no és així, els càlculs immediats i superflus s’inhabilitaran per inèrcia en el futur no tan llunyà.
Article del secretari de Comunicacio de Demòcrates, Manel Amorin, publicat al Diari d’Andorra el 2 de desembre del 2026.
