Articles d'opinióCarles Enseñat

Andorra al capdavant en la lluita contra el canvi climàtic

Andorra ha declarat l’Estat d’Emergència Climàtica per unanimitat del ple del Consell General. Una fita que ens situa al capdavant de la comunitat internacional. I no a la cua. Estem al primer vagó del tren amb Espanya, França i el Canadà d’acompanyants.

El món està patint una crisi climàtica molt important. És una evidència científica i tots tenim la responsabilitat de deixar a les generacions futures un planeta viable. Especialment nosaltres, que tenim l’encàrrec temporal de la ciutadania de legislar en el seu nom. En aquesta qüestió, no val amagar-se darrere de grans països que han decidit no actuar, com és el cas dels Estats Units.

La declaració d’Estat d’Emergència Climàtica ha nascut d’una proposta d’acord impulsada des dels grups de la coalició, amb l’ajuda del col·lectiu de joves Fridays For Future Andorra i el treball conjunt de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. El document final compta amb el suport de la resta de grups del Consell General després d’estudiar les esmenes introduïdes pel grup socialdemòcrata i consensuar un text final que ha quedat enriquit.

Els objectius finals són clars: Reduir les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle en un mínim del 37% l’any 2030, i alhora impulsar la transició cap a la neutralitat de carboni del nostre país, en el context de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13 de les Nacions Unides.

Els objectius finals són clars: Reduir les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle en un mínim del 37% l’any 2030, i impulsar la transició cap a la neutralitat de carboni

Dos objectius que no es quedaran en una declaració d’intencions. No ens amagarem en el nostre compromís cap als ciutadans d’Andorra, i també cap a la comunitat internacional, de mirar de cara el canvi climàtic i fer-li front. Sense por. Amb accions que incideixen en multitud d’àmbits de la nostra societat com ara l’agricultura, l’educació, la participació ciutadana, l’aigua, la mobilitat, l’energia, l’economia circular, el medi natural, el paisatge i la biodiversitat.

Concretem perquè les nostres paraules no se les endugui el vent. L’acord aprovat al Consell General implica que ara passem a anar de la mà del Govern, a qui li demanem compromisos ferms. Per exemple, impulsant polítiques que redueixin la producció de residus innecessaris; ampliant les campanyes educatives a les escoles per conscienciar de la importància de la preservació del medi ambient; dotant el país d’una llei d’aigües que entri en vigor abans del 2023; prioritzant l’ús del transport públic i del transport compartit, sobretot a les entitats públiques i empreses privades de més de 100 treballadors; facilitant l’ús dels vehicles elèctrics; i fomentant les construccions sostenibles.

I encara més. El document comporta la creació d’una taxa de CO2 finalista (que es dotarà, per exemple, amb la taxa de tinença de vehicles) per finançar el fons verd abans del 2022; que la producció elèctrica al país arribi al 30% de la demanda nacional i que aquesta provingui en un 80% d’energies renovables abans del 2030; que es prohibeixin els plàstics d’un sol ús abans del 2021; i declarar Andorra com a Reserva de la Biosfera, seguint el camí iniciat per la parròquia d’Ordino.

Són en total 27 mesures valentes, però necessàries, que ens comprometen amb les generacions futures.

Aquesta fita també és, sense cap mena de dubte, una victòria de Fridays For Future Andorra

No volem finalitzar aquest article sense agrair la tasca i les facilitats que ens han donat els joves de Fridays For Future Andorra en l’elaboració del document final. Aquesta fita també és, sense cap mena de dubte, una victòria seva.

Carles Enseñat, Ferrant Costa i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, presidents dels grups parlamentaris de la coalició.

Etiquetes: Articles d'opinió, Carles Enseñat

Articles relacionats

El turisme entès des de la globalitat de la nostra economia
L’abstenció dels joves
Menú