Articles d'opinióJordi Ribes

Andorra, país dels Pirineus

Recordeu el famós eslògan Andorra, país dels Pirineus? Jo el recordo amb nostàlgia, potser des d’una visió comunicativa i de màrqueting, però també pel significat intrínsec de la paraula país. Crec que tenim tendència a empetitir-nos quan sortim d’Andorra, a abaixar el cap cada cop que hem de mostrar d’on som. I aquesta tendència de mirar cap a fora com si fóssim nens petits amb la il·lusió que potser algun dia serem com els altres és el defecte més gran que tenim.

Andorra és un país amb totes les de la llei, no som un protectorat francès, ni una comarca catalana, no som una regió o quelcom altre que ens rebaixi de nivell. Som un país amb la nostra diplomàcia, un Estat amb les nostres lleis, normes, polítiques i economia.

Depenem dels altres? Doncs sí, sense cap dubte. Però, en un món globalitzat, qui no depèn dels altres?

Soc dels que, quan surt d’Andorra, aixeca el cap i dic d’on soc sense amagar-me. M’han dit en nombroses ocasions “fes-te el passaport espanyol i tot serà més fàcil”, però m’hi he negat i ho continuaré fent, no tindré una doble nacionalitat per un sentit pràctic.

No és un atac de patriotisme el que sentiu en aquestes paraules sinó un “posem fre”. Aquest últim any, però en especial aquestes últimes setmanes, ens hem sentit trepitjats i, perdoneu l’expressió, per uns veïns que no ens veuen com un Estat, sinó com una comarca. Ens han criticat per tenir una política fiscal pròpia, com la que tenen tots els països del món i que utilitzen en benefici dels seus ciutadans. Ens han criticat per rebre amb els braços oberts un sector professional mediàtic com són els youtubers, que benvinguts siguin i que en vinguin molts més. Ens han atacat amb reportatges mal dits d’investigació, que l’únic que fan és crear una visió populista d’Andorra. Ens han volgut assimilar a un parc d’atraccions amb invitacions VIP i treballadors de segona quan, més lluny de la realitat, trobem un país on les classes socials, tot i ser-hi, estan més diluïdes que en el nostre entorn. I qui no ho vulgui veure és que no sap quina és la realitat. Tenim molts defectes i desigualtats, però fem una crida al nostre sentit comú i pensem realment si trobaríem un lloc millor on viure i, si és el cas, només cal recordar que tothom és lliure de viure allà on vol.

 

Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes, publicat al Diari d’Andorra l’11 d’abril del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Carles Enseñat
Equilibri i proporció
Carles Torralba
No ens prenen per nens petits
Menú