El Consell General ha aprovat aquest dijous, de manera unànime, la Proposició de llei per regular el dret a l’oblit sanitari. Es tracta d’un text que va entrar a tràmit el Grup Socialdemòcrata fa un any i dos mesos, però que al llarg del treball parlamentari s’ha ampliat i millorat molt substancialment per adaptar-se als estàndards europeus, emmirallant-se també al projecte de llei amb el qual estava treballant el Govern. D’aquesta manera i gràcies a aquesta llei, les persones d’Andorra que hagin superat un càncer, hagin estat afectades per hepatitis C i hagin completat el tractament, o hagin estat afectades de VIH i són adherents al tractament, no podran ser discriminades quan demanin una assegurança de vida vinculada a operacions creditícies o quan sol·licitin un procés d’adopció.
A més, es “preserva el dret a la intimitat de les persones que hagin superat aquestes tres malalties pel que fa al tractament de les dades, el que protegeix també el seu dret a la dignitat“, ha defensat la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata Meritxell Alcobé. Més concretament, es prohibeix a les asseguradores o altres entitats sol·licitar o utilitzar informació sobre malalties superades un cop passat el termini establert (cinc anys), i es garanteix el dret a no declarar antecedents legalment oblidats, sense que això comporti perjudicis. A més, la llei dona resposta a una resolució del 2022 del Parlament Europeu, on hi va incloure el dret a l’oblit oncològic i instava els països membres que el fessin efectiu abans del 2025.
Alcobé ha recordat que ha estat una llei molt treballada amb els representants dels bancs i de les asseguradores, així com amb Assandca. Igualment, s’ha treballat de manera paral·lela amb la Comissió de Finances, encarregada del Projecte de llei del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra. Alcobé ha exposat que, el fet d’haver-les treballat conjuntament, “aporta coherència i més seguretat jurídica tant als operadors com als usuaris del sector de les assegurances”.
No podran ser discriminades quan demanin una assegurança de vida vinculada a operacions creditícies o sol·licitin un procés d’adopció
Precisament, la Llei del contracte d’assegurança i reassegurança s’ha aprovat també per unanimitat a la sessió d’aquest dijous. A banda dels aspectes vinculats amb l’oblit sanitari, es tracta d’un text que “ordena, clarifica i modernitza la relació entre assegurat i asseguradora“, ha afirmat el conseller general Demòcrata David Montané. Més concretament, defineix, per exemple, “què s’ha d’informar abans de signar una pòlissa, com s’han de gestionar els sinistres, quins drets té qui contracta i quines obligacions té qui ven una assegurança”.
Un “rumb clar” en habitatge i control del creixement
També durant la sessió del Consell General, s’ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialdemòcrata al Projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. El president del Grup Parlamentari Demòcrata Jordi Jordana ha estat taxatiu: la llei confirma que “tenim un rumb clar” en les polítiques per frenar l’especulació immobiliària, augmentar l’oferta d’habitatge, controlar la immigració i també el creixement poblacional. “Les mesures bàsiques i transversals que vam fer amb la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge del març passat no varien”, ha defensat, “sinó que s’amplien”, per exemple amb l’habilitació del permís per contractar en origen, l’enduriment dels requisits per als residents passius o dels treballadors per compte propi forans, o l’increment de l’impost sobre la inversió estrangera, que es duplica. “Tenim una direcció constant i tocant de peus a terra”, ha afegit el president del Grup Demòcrata, les mesures preses i el fet que la majoria de les transaccions immobiliàries les facin residents o nacionals, demostra que “la població confia en el país i en les polítiques que s’estan fent en habitatge“. També ha informat que, gràcies a la Llei Òmnibus, s’han posat vora 300 pisos turístics al mercat residencial.
La Cambra ha rebutjat també la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada del Codi Penal entrada per Concòrdia. Tal com ha expressat el conseller general Demòcrata Salomó Benchluch, tot i compartir algunes de les mesures de la proposició de llei, com l’augment de l’edat de consentiment sexual, dels 14 als 16 anys, i el reforç de la protecció del menor, “el Govern ja ha anunciat una reforma global del Codi Penal molt més àmplia“, ha afirmat, la qual unifica criteris, actualitza tipificacions i reforça la seguretat jurídica. Per exemple, tipificarà com a delicte les conductes d’agressió sexual comeses en l’entorn digital, ampliarà el concepte de pornografia infantil i espectacles pornogràfics i inclourà els actes sexuals a distància com una forma de prostitució.
Pel que fa a la Proposta d’acord instant el Govern a realitzar un informe sobre la viabilitat d’implementació d’uns nous règims per als autònoms, entrada per Andorra Endavant, malgrat no haver prosperat, sí que s’ha assolit un compromís de tots els grups parlamentaris per fer “un treball curós, d’anàlisi en profunditat, per seguir advocant per la competitivitat del règim de treballadors per compte propi, però sempre que aquesta estigui en convivència amb la sostenibilitat econòmica del model a llarg termini“, ha plantejat la consellera general Demòcrata Meritxell López. En aquest sentit, ha recordat que la branca dels autònoms representa un 15% dels ingressos de la branca general de la CASS. En qualsevol cas, “hem de veure en quines palanques podem actuar per tal de seguir al costat dels prop de 10.000 autònoms que hi ha avui dia a Andorra, i continuar promovent aquest règim perquè en puguin ser molts més”.
Finalment, el Consell General ha aprovat la ratificació del Conveni per evitar la Doble Imposició amb Estònia, i el Projecte de llei de modificació de la Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, per “respondre tant a les modificacions recents d’aquests estàndards com als acords vigents amb la Unió Europea i amb tercers països“, ha justificat la consellera general Demòcrata Berna Coma. També cal destacar l’aprovació del Projecte de Llei del Pla d’Estadística 2026-2029, el qual amplia la quantitat de dades públiques a recollir respecte als seus dos plans predecessors, i també millora la qualitat de les ja existents. A més, “dona resposta a les exigències dels organismes internacionals, que cada vegada ens demanen més dades comparables i homologables en múltiples àmbits”, ha explicat el conseller general Demòcrata Pere Marsenyach.
