Dia important al Consell General, i en extensió a Andorra. La Cambra ha aprovat de manera majoritària (només amb l’excepció dels vots del Grup d’Andorra Endavant), el Projecte de llei de la Llengua pròpia i oficial. Un text que reprèn els mandats de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que data del 1999, en el sentit de garantir els drets lingüístics de la ciutadania d’Andorra i establir polítiques de promoció i protecció de la llengua. Però, 25 anys més tard, calia una renovació i adaptació als temps actuals, que s’han plasmat en aquest projecte de llei recent aprovat.
El text és fruit d’un minuciós treball en comissió parlamentària el qual, sense tocar l’esperit de la llei entrada pel Govern, l’ha fet més ambiciosa. Per exemple, manté l’associació dels permisos de residència i treball a l’acreditació dels coneixements de la llengua, però concretant que, per a la primera renovació, caldrà passar el nivell A1 (bàsic) i, per a la segona, l’A2 (inicial). Així mateix, fa extensiu aquests requisits a totes les tipologies de permisos d’immigració vigents al Principat.
Ara bé, tal com ha explicat la consellera general Demòcrata, Sílvia Riva, “s’estableixen terminis amplis per adaptar les nostres estructures, fer que el treball conjunt dels ministeris d’Educació, Cultura i Immigració funcionin al servei de la integració, la cohesió social, la cultura i el nostre patrimoni”. Així, fins al 2026 no entrarà en vigor la mesura per als permisos de residència i treball, i fins al 2029 no ho farà en el cas de la resta de permisos.
El text associa progressivament la renovació de tots els permisos d’immigració a l’acreditació del coneixement de la llengua
Altres novetats que inclou la llei, i detallades per Riva, són el reconeixent de la llengua de signes i el dret de les persones amb discapacitat auditiva i sordcegues a fer-la servir. També incorpora nous òrgans com “la Junta de Coordinació de la Llengua i el Consell Nacional per la Llengua, que coordinaran tots els nous responsables”. Aquests nous responsables esdevindran “nous companys de viatge” per al Departament de Política Lingüística”, en la “responsabilitat de vetllar per la llengua”: el Consell General, els comuns, la patronal, les organitzacions sindicals i, “en definitiva, la societat civil”. Perquè, ha afegit la consellera Demòcrata, “aquesta llei té per objectiu implicar-nos a tots i cadascun de nosaltres en la promoció del català, la nostra llengua”.
D’altra banda, també s’actualitza el règim sancionador, i s’estableix que el Govern haurà de presentar anualment el balanç del compliment de la llei davant del Consell General.
Riva ha finalitzat la seva intervenció agraint a tots els companys de Comissió la “gran feina feta en pro del nostre patrimoni lingüístic”. “El mèrit en fer les esmenes, el mèrit de retirar-les quan ha calgut, de transaccionar-les gairebé sempre i d’acceptar renúncies per assolir un consens en un tema tan important com aquest”. També ha ressaltat la “valentia del Govern” en entrar “de forma ràpida” la llei a tràmit parlamentari, donant compliment així als programes electorals de les forces de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos).
“Amb l’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial escrivim un nou capítol de la història d’Andorra, honorant els nostres predecessors i millorant les bases que deixem per a les generacions futures”, ha conclòs la consellera general.
Aprovada la presa en consideració de la Proposició de llei del Raonador
També en la sessió del Consell General d’aquest dijous ha quedat aprovada per unanimitat la presa en consideració de la Proposició de llei del Raonador del Ciutadà, entrada pel Grup Socialdemòcrata. La presidenta suplent del Grup Demòcrata, Maria Martisella, ha celebrat que incorpora “mesures i millores, que donen sense dubte un impuls més cap a la institució”. Ara bé, aquest vot favorable “no estarà exempt de la presentació d’esmenes a l’articulat per part dels grups de la majoria”, ha manifestat Martisella. Presentaran esmenes “de precisió”, però també “polítiques”, com és el cas de la possibilitat d’impugnar davant del TC la constitucionalitat de les lleis.
