El Consell General ha aprovat aquest dijous una de les lleis prioritàries i que definiran aquesta legislatura, la qual culmina un llarg progrés d’actualització i modernització del dret andorrà iniciat fa dues legislatures. La Proposició de llei qualificada de la persona i de la família, entrada a tràmit pels grups parlamentaris de la coalició (Demòcrates, GPL i Ciutadans Compromesos) codifica tota la normativa existent i la unifica en un Codi, per adaptar-se a les noves realitats, diversitat i procés de modernització de la societat andorrana viscut les darreres dècades. “Avui votem una llei per a tothom, que ens inclou a totes i tots, una llei d’un país modern que vetlla pel lliure desenvolupament de la ciutadania i basa el seu èxit en el nucli d’organització més primordial, la família, amb tota la seva diversitat”, ha subratllat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, en la defensa de la llei.
Un dels principals canvis que aporta el Codi de Família, ha detallat Enseñat, és l’eliminació de la diferència terminològica entre les unions civils de persones del mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent. A partir d’ara totes s’englobaran sota la denominació del casament civil. Així mateix, s’introdueix un sistema de separació i divorci no causal, sense la necessitat de buscar culpables de la crisi de parella ni la necessitat d’acreditar temps d’espera. A més, s’atribueix de forma compartida la custòdia dels fills menors en cas de separació i divorci, sempre que no hi hagi causes majors que ho impedeixin.
Una altra novetat, introduïda via esmena de la coalició, és el dret a la compensació econòmica per raó de treball, pensat per al cònjuge que ha treballat a casa, cuidant els fills o un familiar dependent, sense retribució.
S’introdueix el dret a la compensació econòmica per raó de treball, pensat per al cònjuge que ha treballat a casa, cuidant els fills o un familiar dependent, sense retribució
Pel que fa als drets de la persona, queda suprimida la incapacitació o modificació judicial de la capacitat, eliminant les mesures que comportaven la substitució de la voluntat de les persones amb discapacitat i oferint uns suports que garanteixin l’exercici dels seus drets en igualtat de condicions. Finalment, tal com ha celebrat el president Demòcrata, el Codi de Família regula el canvi de nom i de gènere de les persones trans. “No era normal, ni just ni digne per un país que es vol dir modern, el Codi havia de resoldre aquest greuge i ho havia de fer amb garanties”, ha defensat.
Millors condicions per a interins i treballadors de l’Administració
També a la sessió del Ple, únicament amb els vots favorables dels grups de la coalició, s’ha aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública. Un text molt treballat en què també hi han participat els diferents sindicats de l’Administració, amb qui s’ha tingut “un debat franc i sincer” sobre els canvis que calia fer a la llei vigent, ha explicat la consellera general Demòcrata Maria Martisella, durant la seva intervenció.
Fruit d’aquest treball, i a partir també d’esmenes, n’ha sortit una llei “millorada” i que, per sobre de tot, afavoreix als treballadors de l’Administració. Per exemple, possibilita als funcionaris la prejubilació voluntària cinc anys abans de la jubilació obligatòria, sempre que acreditin un mínim de 30 anys de servei actiu; precisa la jornada i horari laboral per establir “de manera clara que les jornades intensives han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar, amb l’objectiu de conciliar la vida laboral i familiar”; i actualitza les taules retributives dels treballadors públics, amb un augment lineal de tots els salaris d’un 3%, per “dotar la funció pública de més poder adquisitiu”. Així mateix, s’inclou el càlcul del complement d’antiguitat per triennis, fins que no s’hagi desenvolupat el reglament relatiu als quinquennis, i es dota de més veu i vot als sindicats en el si del Comitè tècnic d’organització i gestió.
Un altre canvi significatiu és la millora de la situació dels interins, ja que podran consolidar la seva plaça sempre que hagin ocupat un lloc interromput a l’Administració durant cinc anys, i podran concórrer als processos de mobilitat interna. L’objectiu, ha explicat la consellera Demòcrata, és que en un termini de vuit anys el percentatge d’eventuals no superi el 15% de la totalitat de la plantilla.
El darrer punt de l’ordre del dia de la sessió ha estat la votació del Projecte de llei per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola. Tal com ha explicat la consellera general Demòcrata Berna Coma, s’adapten fins a nou textos legislatius, per afavorir la implantació de nous cultius, potenciar la diversificació, facilitar la implantació de noves infraestructures i activitats complementàries, fomentar la innovació i la qualitat de la producció autòctona, preservar les ajudes i, fins i tot, ampliar-les. “És indispensable fer més atractiu el sector agrícola i ramader perquè les noves generacions se’l plantegin com una opció de futur i poder garantir el relleu generacional”, ha manifestat Coma, que s’ha mostrat convençuda de la seva supervivència i que aquesta llei contribuirà a donar-los les eines perquè segueixin tenint pes en l’economia i sent rellevants per a la història del país.
