Maratonià Consell General aquest dijous, amb una sessió que ha comptat amb fins a vuit punts a l’ordre del dia. Alguns de gran transcendència en diversos àmbits, com és el cas del debat sobre el Pressupost per al 2024 o la llei de revaloritza tots els salaris entre el mínim i el mitjà, d’acord amb l’IPC. També aquest dijous s’ha donat el vistiplau, gràcies als vots favorables dels grups de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), d’Andorra Endavant i del conseller no adscrit Víctor Pintos, al nou impost sobre la inversió estrangera en immobles. Un compromís electoral que havia quedat encara més reforçat fa quatre mesos, amb l’aprovació d’una moratòria en l’adquisició d’immobles per part d’inversors estrangers. Aquesta moratòria, precisament, quedarà derogada amb l’entrada en vigor de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.
Tal com ha explicat la consellera general Demòcrata Meritxell López, en el marc de la seva intervenció en defensa de la llei, gravarà les inversions estrangeres “en funció del nombre d’unitats immobiliàries sobre les quals es materialitza la inversió”. L’escalat anirà del 3% (adquisició d’una parcel·la o un habitatge unifamiliar amb un màxim de dos trasters i dues places d’aparcament) al 10% (a partir del desè habitatge, de més d’una parcel·la de terreny o de promocions urbanístiques). El gravamen afectarà tant les persones jurídiques com les físiques “amb un període de residència inferior als tres anys”, així com a les persones jurídiques andorranes amb part del capital estranger, que hauran de tributar segons la part proporcional de capital, ha detallat la consellera Demòcrata. D’altra banda, i per incentivar el mercat de lloguer, també s’ha previst “una bonificació del 90% sobre la tributació pels inversors estrangers que posin al mercat habitatges de lloguer residencial”, durant un mínim de 10 anys.
López ha volgut recalcar, en les conclusions de la seva intervenció, que aquest nou impost “és un primer pas cap a una reflexió i debat més profunds al tomb de la inversió estrangera que volem i cap a on s’ha de reorientar”, buscant “l’equilibri entre la necessària diversificació de l’economia i un creixement més sostenible i equilibrat per a Andorra”. Això passa per una “modificació de la Llei d’inversió estrangera del 2018”.
Llum verd al Pressupost 2024, que destina més de 30 milions a habitatge i també grans esforços a la millora del poder adquisitiu, salut i educació
D’altra banda, el punt de l’ordre del dia que més temps ha ocupat de la sessió ha estat el Projecte de llei del pressupost per al 2024, el qual s’ha aprovat únicament amb els vots a favor dels grups de Demòcrates i Ciutadans Compromesos i del vot del conseller no adscrit Víctor Pintos. Un pressupost que presenta uns ingressos de 586 milions d’euros (59 per sobre dels pressupostats el 2023) i unes despeses de 619 milions (un increment de 65 milions respecte al 2023). Tot plegat deixa un dèficit de 32,7 milions, que no preocupa la majoria tenint en compte que els darrers anys s’ha tancat l’exercici molt per sobre del pressupostat (sense anar massa lluny, l’any passat es van preveure 27 milions de dèficit i es tancarà amb un superàvit de 15 milions, tot i els crèdits extraordinaris per a habitatge). A més, tal com ha recalcat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, “s’ha fet un exercici de prudència: el pressupost del 2024 és realista amb les despeses i prudent amb els ingressos”.
També queda plasmat el rigor pressupostari en la gestió amb l’endeutament. Jordana ha detallat que es tancarà el 2023 amb un 36,2% del PIB i el 2024 amb una previsió del 34,1%, “significativament per sota” del límit permès per llei, que és del 40%. I tot això, malgrat ser el pressupost de la història que més dedica a inversions corrents. “En total 67 milions d’euros, un 52% més que el 2023”, ha informat el president del Grup Demòcrata. D’aquests, “es destinen vora 30 milions a millorar l’accés a l’habitatge de la nostra ciutadania”, a donar continuïtat a la gratuïtat del transport públic o a tirar endavant infraestructures de país com el vial de la Massana i el de Sant Julià. En total, el 70% del pressupost es destina a habitatge, salut, educació, transport i infraestructures.
Jordana també ha volgut destacar els canvis introduïts al text fruit de les esmenes presentades pels grups de la majoria. Entre elles, la que concreta la fórmula que revaloritzarà les pensions de la CASS, d’acord amb l’IPC i a partir del salari mínim. També la que permetrà que els cossos especials puguin sol·licitar la jubilació anticipada després de 25 anys de servei o la modificació de la Llei general d’ordenació del territori (LOGTU), “per donar més marge temporal als comuns en la definició dels estudis de càrrega i la modificació dels seus plans d’urbanisme”, a partir de l’ampliació del termini màxim permès de suspensió de llicències, fins a l’any i mig.
Revalorització dels salaris entre el mínim i el mitjà
Seguit al pressupost, s’ha aprovat de manera unànime (a excepció del vot del conseller no adscrit Víctor Pintos) el Projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania, el qual aplica per a aquest 2024 un augment de tots els salaris compresos entre el salari mínim (16.515 euros bruts anuals) i el mitjà (30.051 euros bruts anuals) d’acord amb l’IPC. És a dir, parlem d’una revalorització del 4,6% i que beneficiarà “prop de 30.000 assalariats del país, el que en percentatge implica un 60% del total”, ha explicat el conseller general Demòcrata, Pere Marsenyach. A més, també consolida la pujada del salari mínim en un 7%, situant-lo en els 1.323 euros mensuals.
Marsenyach també ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la necessitat que, en els propers anys, no calguin lleis d’aquestes característiques, i que les revaloritzacions salarials s’assoleixin via acords entre empreses i treballadors, a través del Consell Econòmic i Social i de convenis col·lectius.
Xavier Cañada, nou Raonador del Ciutadà
En la sessió d’aquest dijous també s’ha aprovat, per unanimitat de tots els grups de la Cambra parlamentària, el nomenament de Xavier Cañada com a nou Raonador del Ciutadà per als propers sis anys, en substitució de Marc Vila, a qui Jordana ha volgut “agrair la seva feina”. Pel que fa a Cañada, “pensem que és el candidat idoni i el fet d’haver arribat a un consens permetrà reforçar la institució”, ha manifestat.
Finalment, altres punts aprovats en la sessió d’avui han estat la ratificació del Conveni per a la no doble imposició (CDI) entre Andorra i els Països Baixos, la modificació de la Llei de seguretat privada i el nomenament de dos membres de l’Autoritat Financera Andorrana, Beatriz Pintos i Nicolas Mérindo.
