La setmana passada, una delegació de quatre consellers generals de diferents grups parlamentaris vam tenir l’honor d’assistir a la sessió anual de la secció parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). La sessió va culminar amb l’aprovació de la Declaració de Vancouver, document on es van recollir un total de 203 resolucions generals i més de 360 relatives a temàtiques específiques, que suposen acords o recomanacions que els països membres ens comprometem a complir per fomentar la seguretat, la cooperació i la qualitat democràtica d’una regió formada actualment per 57 països.
L’OSCE com a organisme internacional, així com la seva branca parlamentària, té els seus orígens l’any 1975, quan es va constituir la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació Europea. Es va crear durant la guerra freda amb l’objectiu de treballar, a través del diàleg i la multilateralitat entre els països de l’est i de l’oest d’Europa, per garantir la pau, la democràcia i l’estabilitat, des de la perspectiva política, militar, econòmica, mediambiental i dels drets humans. Posteriorment, el 1995 es va formalitzar com a organisme internacional amb el nom d’Organització per la Seguretat i Cooperació Europea, donant així cabuda a una realitat europea més propera a l’actual. Un any després, Andorra s’hi va annexionar.
Aquesta ha estat la meva primera experiència com a cap de la delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE i, fent un balanç general, si bé molts continguts treballats en el si de la sessió poden semblar allunyats de la realitat del nostre país, molts altres són d’una rellevància cabdal. En les comissions hem tractat temàtiques tan variades com la guerra a Ucraïna i les seves implicacions per la seguretat i l’economia pels països integrants. A ningú se’ns escapa que les conseqüències, si més no de caràcter econòmic, ens afecten també a nosaltres com a Estat.
D’altra banda, també m’agradaria destacar un dels temes al qual des de la delegació andorrana hem volgut donar suport i que ha acabat formant part de la Declaració de Vancouver: la involucració de la societat civil en la presa de decisions dels parlaments. És un concepte que estem orgullosos de tenir molt integrat dins la nostra manera de legislar des del Consell General: la implicació de les associacions i col·lectius i l’escolta activa, per entendre les problemàtiques i realitats de cada sector, per millorar la nostra tasca com a parlamentaris i la qualitat legislativa. Advocar perquè aquesta manera de fer sigui vista com la manera correcta arreu, i en particular als països integrants de l’OSCE, és essencial perquè el món, també el nostre país, giri a poc a poc cap a una millor qualitat democràtica.
No formar part d’aquest o dels altres organismes internacionals dels quals Andorra n’és membre no suposaria deixar d’avançar com a país i com a societat, però suposaria avançar sols en un món cada vegada més globalitzat i amb més interdependències. Formar part d’aquests organismes és necessari per assegurar la nostra sobirania com a Estat de dret dins d’aquestes interdependències i, com tota relació, requereix obligacions i compromisos. En aquest cas, fer el seguiment i treballar com a país en els acords presos.
A Andorra, aquests compromisos no ens suposen cap problema, perquè van implícits als nostres valors: treballar en pro de garantir els drets humans i la democràcia, el progrés econòmic i la sostenibilitat ambiental, i mantenir l’estabilitat i la pau entre països. No és res que ens vingui de nou, però formar part d’aquest organisme ens reconeix tots aquests conceptes a nivell internacional, a la vegada que ens permet establir reciprocitats en les relacions amb els altres països membres.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 13 de juliol del 2023.
