Articles d'opinióRosalina Areny

La salut del català a Andorra

Dilluns de la setmana passada TV3 obria una notícia dels informatius amb el titularAndor­ra, la cara, i el País Valencià, la creu. La notícia feia referència als resultats de l’InformeCAT 2023, elaborat per l’organització Plataforma per la Llengua. El titular resumia els resultats despuntant que Andorra és “l’excepció”, tal com diu l’informe, sobre l’ús del català entre els territoris on és llengua autòctona.

L’estudi destaca que Andorra és el territori on la població manté, en la més gran proporció, l’idioma encara que l’interlocutor li parli en castellà, concretament en un 20,6%, amb relació al 12% de Catalunya o al 5,5% del País Valencià. També ressalta que el 44% de la població diu que el català és la llengua que va aprendre a parlar de petit, mentre que el 2009 afirmava això un 28,9%. Igualment és rellevant que en el sector dels bancs, asseguradores i gestories, el 74% dels ciutadans hi parla només en català.

Ara bé, aquesta dada cau fins al 24% als grans magatzems, aspecte que s’atribueix a la disglòssia del sector. És una dada que vull introduir perquè és clar que cal fer autocrítica, tot i uns resultats superiors als de la resta de territoris. El català és majoritari a Andorra, ja que per al 44% de la població és la seva llengua materna, però no és tan significatiu com ho hauria de ser si tenim en compte que és la nostra llengua oficial. De fet, l’accés constant a la informació pels canals digitals fa que molts joves prefereixin expressar-se en castellà. D’altra banda, som un país d’acollida, que necessita la gent de fora per donar resposta al mercat laboral. Però això no hauria de valdre com a excusa.

Efectivament, cal donar facilitats als nouvinguts perquè aprenguin la llengua; fomentar la parla del català des de petits –qui millor per ensenyar als pares que els propis fills–, i reforçar la implicació de tota la societat, per poder seguir sent la cara de l’ús del català en els informes avaluadors, però amb uns percentatges més elevats.

I per acabar, tal com portàvem al programa electoral de Demòcrates, és important seguir treballant, els propers mesos, una llei del català que s’adapti a les noves necessitats i demandes del país; una llei que protegeixi la llengua, preservant-la com un eix de cohesió social i d’identitat andorrana.

 

Article de la secretària d’Organització de Demòcrates, Rosalina Areny, publicat al Diari d’Andorra l’11 de juliol del 2023.

Etiquetes: Articles d'opinió, Rosalina Areny

Articles relacionats

Consell Obert: explicar, apropar, implicar
Assistim a l’assemblea parlamentària de l’OSCE