Associacionisme i participació: la garantia d’una societat forta i cohesionada

En breu començarem a trobar, a les bústies dels domicilis, els programes dels diferents partits que integren l’oferta electoral a les nostres parròquies. I m’aventuro a deduir unes de les paraules més emprades en aquests programes: la participació ciutadana i l’associacionisme. Per això, penso que és important fer una humil reflexió sobre el significat i l’objectiu que donem a aquests conceptes que sovint utilitzem amb diferent intencionalitat. Partim de la definició de participació com a qualsevol activitat adreçada a influir, de forma directa o indirecta, sobre les decisions públiques amb l’objectiu d’involucrar la ciutadania en la presa de decisions. Però, quines decisions? Hi ha qui encara associa la participació a l’acció clàssica d’anar a votar cada quatre anys o a respondre puntualment alguna enquesta. El cert és que, durant aquests 48 mesos que transcorren d’un mandat a l’altre, som usuaris dels serveis comunals i tenim el dret i la responsabilitat d’opinar, suggerir, valorar i participar en el disseny de les accions del Comú. La parròquia som tots els ciutadans que la formem. Sense el dret d’opinar i participar difícilment podrem parlar de ciutadans.

És per a aquest motiu que crec fermament en la necessitat de posar en valor aquests drets i deures garantint, des de la pròpia institució comunal, el suport i la suma d’esforços a fi que la societat civil, organitzada i individual, pugui fer sentir la seva veu i exercir de ciutadans. També hem de continuar marcant-nos la fita de promoure, incentivar i consolidar el teixit associatiu, generant ciutadans emprenedors, actius, compromesos amb el seu entorn, crítics però alhora responsables, implicats en el dia a dia de la parròquia.

Una forma de participació és l’associacionisme. Les associacions són col·lectius de ciutadans que treballen de forma sectorial en els seus àmbits creatius, per fer un servei de socialització a la parròquia, de manera altruista i dedicant hores del seu temps lliure al servei de la comunitat. És, per tant, indispensable que des del Comú els continuem escoltant i donant suport, agraint l’esforç que fan dia a dia per mantenir viva la seva activitat, fent de cohesionadors i divulgadors socials. Els hem de reconèixer la seva capacitat de gestionar serveis sense valorar-ne només el cost econòmic, sinó el valor afegit que poden aportar a la parròquia, que sense dubte és incalculable. Fer-los-hi saber que són una peça clau en l’engranatge ciutadà i tenir-los en compte.

És indispensable que des del Comú els continuem escoltant i donant suport, agraint l’esforç que fan dia a dia per mantenir viva la seva activitat

En definitiva, cuidar-los i mimar-los, coneixedors com som que és gràcies al treball conjunt i la complicitat del Comú amb aquests col·lectius (gent gran, associacions culturals, jovent, grups artístics, esbarts, comerciants…) que gaudim d’una parròquia cohesionada, reforçada i amb identitat pròpia.

Etiquetes: Articles d'opinió, Meritxell Rabadà

Articles relacionats

Jordi Ribes
Estimat Rosaleda
Jordi Ribes
Quan la política canvia de mans
Menú