Normalment utilitzo aquest espai d’opinió del Bondia per donar a conèixer la tasca que despleguem com a consellers generals. Per ampliar, aprofundir, en resum, informar la ciutadania sobre aspectes legislatius que considero que l’afecten i li poden interessar. Però avui m’agradaria sortir una mica d’aquest registre, parlar més a títol personal, com a ciutadana d’un país que m’estimo.
He volgut sortir de context arran del sentiment que vaig viure al partit de bàsquet del MoraBanc Andorra contra el Barça, al qual vaig assistir diumenge passat. Un partit d’entrada ple de dificultats: jugàvem contra un equip més potent, amb més pressupost i més experimentat. Tot això, sumat a la pressió de, en cas de victòria, poder garantir la permanència, una temporada més, a la millor lliga d’Europa en l’actualitat. No eren les millors perspectives ni el millor inici, però va ser el millor final.
Com diu el lema de l’equip, mai por. L’equip no va abaixar el cap, va lluitar, fins i tot va remuntar per aconseguir la victòria. Ho va fer acompanyat d’una afició que va estar impressionant. Partint d’un sentiment col·lectiu, d’una passió unànime i d’una estima compartida pel país.
En definitiva, vam viure moments molt intensos. Vam donar com a país una lliçó d’unió i vam estendre una energia carregada de positivisme que, personalment, feia dies que no sentia.
Però, és que a més, aquesta setmana he tornat a tenir aquests sentiments. Concretament en l’acte de dimarts passat al Consell General, amb la participació de quatre personalitats de la política, quatre caps de Govern, de diferents ideologies, units, amb fermesa, decisió i convicció, per avançar cap a una Andorra millor, per al nostre futur i el dels nostres fills.
Són moments com aquests i molts altres que fan que el meu cor bategui amb intensitat per Andorra.
Amb tota franquesa, voldria expressar que darrerament tinc la sensació que més aviat predomina entre nosaltres l’energia pessimista, el sentiment que tot va malament; que tot és negatiu. Si fas coses, arriba la crítica perquè les fas; però si no les fas, apareix la crítica perquè no les fas.
Evidentment que les crítiques hi han de ser, són indispensables, però també són indispensables l’actitud positiva i la confiança que les coses poden anar bé. Hi ha dificultats en l’actualitat, tots ho sabem, però jo vull una societat que malgrat que pateixi problemes, treballi per anar endavant amb actitud, passió, confiança i il·lusió.
Evidentment que les crítiques hi han de ser, són indispensables, però també són indispensables l’actitud positiva i la confiança que les coses poden anar bé
Tenim al nostre abast triar entre si volem viure a una Andorra on predomina el sentiment negatiu, o una Andorra on predominen les veus que, des de la crítica objectiva cap al que no va bé, valora el que s’ha aconseguit i, des de la unió, millora i avança.
Ens hem de creure la força que tenim com a país quan ens unim. Si fem una mirada enrere, trobarem també períodes complicats, on s’han hagut de prendre decisions importants, que han marcat l’evolució d’Andorra. Tots ells els vam anar superant i ens han permès tenir avui un país magnífic, on es respira aire pur, hi ha oportunitats i la població gaudeix de qualitat de vida. On molts volen venir a viure.
Ara ens trobem de nou davant un moment en què apareixen molts reptes per afrontar, en clau interna i en clau internacional, els quals definiran el rumb que agafarà Andorra les pròximes dècades. Considero que no hem de tenir por a prendre decisions, ni als canvis. Des d’un sentiment de confiança, d’unió, treball, estima pel país i optimisme, estic segura que el rumb que agafarem serà el correcte.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 2 de maig del 2024.
