La Llei per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari ja és una realitat, després de ser aprovada ahir de manera unànime per tots els grups parlamentaris del Consell General. El text, via proposició de llei, va ser entrat a tràmit parlamentari pel Grup Socialdemòcrata l’octubre de l’any passat. El fet de ser una llei poc desenvolupada va obligar a reformular-la via esmenes, i també, posteriorment, durant el treball parlamentari de la Comissió de Sanitat.
El resultat ha estat una llei molt treballada, amb 18 articles, amb més contingut i més completa. Una llei que s’emmiralla amb la que estava ultimant el Govern quan el PS va entrar la seva.
En qualsevol cas, la millor notícia és que ja tenim aprovat el text que garanteix claredat i accessibilitat en la regulació del dret a l’oblit sanitari.
Així, protegim el dret a la no-discriminació de les persones que han patit processos oncològics, que han estat afectades per hepatitis C i han completat el tractament, o que han estat afectades de VIH i són adherents al tractament. Aquestes malalties no podran ser tingudes en compte quan vulguin contractar una assegurança de vida vinculada a operacions creditícies, o si volen sol·licitar un procés d’adopció.
A més, aquesta llei també preserva el dret a la intimitat d’aquestes persones pel que fa al tractament de les dades que les vinculen amb les seves malalties ja superades −dades que no hauran de facilitar, sense que això comporti perjudicis−, cosa que implica també una defensa del seu dret a la dignitat.
Per tant, aquesta llei protegeix drets essencials: el dret a la no-discriminació, el dret a la intimitat i el dret a la dignitat.
Paral·lelament, la llei ens fa ser més visibles de cara a l’exterior: era un text que calia desplegar tenint en compte que el Parlament Europeu va incloure el “dret a l’oblit oncològic” en una resolució el febrer del 2022.
Aquesta llei protegeix drets essencials: el dret a la no-discriminació, el dret a la intimitat i el dret a la dignitat
En aquesta, es determinava que les asseguradores i els bancs no podien tenir en compte l’historial mèdic de les persones afectades per càncer, i demanava que les legislacions nacionals garantissin que els supervivents no fossin discriminats en comparació amb la resta de ciutadans.
Pel que fa als terminis, la resolució demanava que abans del 2025 tots els estats membres havien de garantir el dret a l’oblit a tots els pacients europeus, deu anys després del final del seu tractament, i com a molt tard, cinc anys després del final del tractament per als pacients el diagnòstic del qual s’hagués fet abans dels 18 anys.
A Andorra hem estat ambiciosos i hem estès els cinc anys per a tothom.
Com deia a l’inici, ha estat una llei molt treballada per tots els grups parlamentaris i amb els actors implicats, com l’Autoritat Financera Andorrana, l’Associació de Bancs Andorrans, l’Associació d’Assegurances i Reassegurances d’Andorra i amb Assandca, l’Associació Andorrana contra el Càncer.
També s’ha fet una feina conjunta amb la Comissió de Finances, a qui es va atribuir el projecte de la Llei del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra, també aprovada ahir.
El fet d’haver-les treballat de manera conjunta aporta coherència i més seguretat jurídica, tant als operadors com als usuaris del sector de les assegurances.
En definitiva, la llei representa un pas endavant en la protecció dels drets de la ciutadania, i referma que el passat mèdic d’una persona no pot condicionar de manera indefinida la seva vida si ja ha superat la malaltia i ha reprès el seu projecte vital.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata Meritxell Alcobé, publicat al BonDia el 12 de desembre del 2025.
