Articles d'opinióCarles Torralba

El coronavirus de la desinformació

L’expansió de malalties que poden ser mortals i la inseguretat que genera el fet que no hi hagi una cura eficaç són elements que desemboquen en alarma social. Això ha passat amb el coronavirus (o Covid-19 tal com indica l’OMS). Som davant una situació greu que no podem menysprear. Però, a la vegada, no l’hauríem d’engrandir afegint condicionants de dubtosa veracitat.

Les morts pel coronavirus augmenten, però les paraules també. La malaltia ha tornat a posar en evidència el greu problema de l’accés a la informació, o millor dit, de la desinformació. Ens han arribat, via WhatsApp, xarxes socials, etc., notícies falses, les conegudes com fake news. Sense anar més lluny, també de suposats casos a Andorra.

La malaltia ha tornat a posar en evidència el greu problema de l’accés a la informació, o millor dit, de la desinformació

És difícil controlar la difusió de notícies que contribueixen a incrementar la histèria i l’alarma. Hauríem de treballar per revisar millor tot el que circula per internet –sempre respectant la llibertat d’informació- i, a la vegada, fomentar els canals que puguin acreditar una veracitat 100% contrastada del que publiquen.

Si es faciliten els canals fidedignes, mitjans contrastats i administracions, també combatrem l’estigmatització que s’està generant vers les persones d’origen asiàtic. Per una por no fonamentada que ens contagiïn el coronavirus. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va declarar que anava a la guerra contra rumors i desinformacions i va recomanar als països que fessin el mateix. L’organisme treballa amb Google per garantir que els resultats sobre el coronavirus no estiguin tergiversats.

L’OMS treballa amb Google per garantir que els resultats sobre el coronavirus no estiguin tergiversats.

En aquest punt, la Xina hauria de ser més transparent. Tinc un amic que ha estat allà les darreres setmanes i, fins que no ha tornat a Europa, no ha rebut els meus missatges de WhatsApp i a les xarxes preguntant-li com estava. La Xina limita la comunicació amb la resta del món.

De fet, el secretisme del govern xinès ha retardat les accions necessàries per combatre el virus. N’és un exemple el silenci que se li va donar a Li Wenliang, doctor de 34 anys que va alertar les autoritats per primera vegada del perill del coronavirus. El van arribar a detenir. Va morir el passat dijous 6 de febrer a causa del coronavirus. I això no és una fake news.

Etiquetes: Articles d'opinió, Carles Torralba

Articles relacionats

Accions en habitatge, salaris i pensions
El Consell General dels Joves: el camí cap a la ciutadania