El Grup Parlamentari Demòcrata ha presentat aquest divendres un total de 48 esmenes al Projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. Un gruix important d’aquestes són caràcter tècnic i de clarificació del redactat, però també una part milloren la llei, fruit també de les diverses trobades mantingudes amb els actors econòmics i socials implicats. En qualsevol cas, cap modifica “els conceptes bàsics del projecte de llei”, ha manifestat en roda de premsa el president del Grup Parlamentari, Jordi Jordana. Entre aquestes esmenes, destaquen dues ampliacions de terminis. Per una banda, les autoritzacions d’autorització d’habitatge d’ús turístic que es trobin en un edifici amb menys d’un 30% d’immobles d’aquesta tipologia podran romandre vigents fins al 30 d’abril del 2028 i no fins a l’inici del 2028, “perquè puguin acabar la temporada d’hivern”, ha defensat Jordana. Pel que fa als pisos buits, s’introdueix una disposició addicional que allarga a sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei el capítol relatiu a la cessió d’aquests al Govern, per “donar un termini d’adaptació i de compliment dels requisits” als propietaris que puguin quedar afectats.
En el punt dels pisos buits es modifica un altre termini, el previ per definir si un pis entra en aquest concepte o no (vinculat a la seva manca de consums), que passa dels dos anys anteriors a l’1 de gener del 2024 als divuit mesos des de l’entrada en vigor de la llei. Així mateix, al concepte pis buit se li afegeix la paraula “desatès”, per aclarir més concretament que es tracta d’una casuística molt concreta on no hi entren, per exemple, les segones residències o els pisos que es vulguin destinar als fills que ara mateix es troben estudiant a l’estranger. Jordana ha volgut deixar clar que la mesura de cessió al Govern ha de ser l’última instància i que el que realment es pretén és que, abans d’arribar a aquest punt, aflorin el màxim nombre de pisos buits per posar-los al mercat residencial.
D’altres canvis via esmena introduïts en el capítol sobre els pisos buits són la que estableix que el Govern només podrà recuperar la inversió de la rehabilitació feta a l’immoble fins al límit de dues anualitats de lloguer. Així mateix, es reserva la facultat a l’Executiu de no finançar les despeses -i, per tant, no gestionar l’immoble- quan els treballs no resultin amortitzables en un termini de tres anualitats de lloguer.
Tornant als habitatges d’ús turístic, s’aplica una ampliació de terminis més àmplia en el cas dels classificats amb cinc estrelles que van presentar la sol·licitud entre el 28 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2023: podran operar fins a l’acabament de la temporada d’hivern del 2030. Es tracta d’una casuística motivada per als canvis que es van aplicar a la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme.
Els nacionals no seran considerats inversors estrangers
El Grup Demòcrata també ha presentat un bloc d’esmenes relacionades amb el control de la inversió estrangera. Aquí, s’exclou els nacionals andorrans del règim d’autorització d’inversió estrangera immobiliària -llevat dels convenis internacionals, “que tenen un rang superior a la llei”, ha recordat Jordana. També s’incrementa el percentatge de participació estrangera a les empreses andorranes per ser considerat inversió estrangera: es passa del màxim del 25% que marca el projecte de llei, al 49%. A més, s’exclou de la prohibició de promocions immobiliàries les que estiguin situades en parròquies que hagin dut a terme la revisió del seu POUP i se suprimeix la prohibició de fer promocions urbanístiques amb capital estranger, sempre que siguin destinades a preu assequible durant un termini mínim de 10 anys.
Entre les 48 esmenes presentades, que “no modifiquen els conceptes bàsics de la llei”, destaca la que exclou als andorrans del règim d’inversió estrangera
Jordana ha estat acompanyat en la roda de premsa per la consellera general Demòcrata Meritxell López, qui ha estat l’encarregada de parlar de les esmenes vinculades amb la fiscalitat i amb la modificació de la Llei d’arrendament de finques urbanes. López ha explicat que es modifica l’Impost de Societats, un canvi vinculat amb l’increment del llindar de la renda de 8 a 9 euros per metre quadrat, “per fomentar el lloguer d’habitatges a preu assequible” i tenint en compte l’increment dels preus del mercat. El mateix, però al revés, es fa en el cas de l’IRPF, ja que s’augmenta la deducció deduïble fins al 40% de l’import de les rendes íntegres procedents d’arrendaments d’habitatges. També vinculat amb l’IRPF, s’augmenta als 5.000 euros anuals (ara són 1.000 euros), l’impost de la reducció per inversió en habitatge habitual.
Finalment, i pel que fa a la modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, per una banda, es tipifica com a infracció administrativa greu “sotsarrendar una part de l’habitatge sense el consentiment del propietari”. D’altra banda, es preveu la possibilitat d’actualitzar els preus dels serveis (calefacció o aigua calenta) en el cas dels contractes d’arrendament formalitzats abans del 2019 (ara congelats). L’esmena vol incidir en aquells casos en què el lloguer i les despeses van incloses en el cost mensual i que, per tant, i en el cas de les segones, no s’han pogut actualitzar des de llavors, ha puntualitzat López.
