El canvi climàtic, els nous paradigmes socials, el creixement, conviden a reflexionar sobre l’aprofitament i explotació dels recursos naturals existents. Entre ells l’aigua, un recurs indispensable i vital per a l’equilibri social, mediambiental i econòmic, el qual tenim el repte present de preservar.
Com recordava el ministre Guillem Casal la setmana passada en sessió de control al Govern, són els comuns els qui ostenten les competències sobre la captació, emmagatzematge, tractament i distribució d’aigua potable. Són ells qui coneixen amb detall la situació del seu territori i són també ells els encarregats d’activar alertes i restriccions en cas de necessitat. En aquest sentit, fa anys que les administracions locals o els organismes competents treballen i inverteixen per dur a terme millores en la xarxa d’aigua: control de fuites, sistemes de telegestió per ser més eficients, previsió de nous punts de captació…
Amb tot, més enllà de les competències comunals, l’Estat també ha d’assumir la seva part de responsabilitat. L’article 31 de la Constitució precisa que és funció de l’Estat “vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones”. Així doncs, l’aigua és cosa de tots, i així ho va precisar el ministre en resposta a la pregunta entrada pel grup parlamentari de Concòrdia.
El treball per afrontar aquest repte de present ja està en marxa. Pròximament, disposarem de dades precises en l’àmbit nacional, per tenir una radiografia més exacta de la situació en cada moment, fixar les millors polítiques i anticipar-nos a probables períodes llargs de manca de precipitacions o altres causes que puguin afectar el subministrament d’aigua. En aquest sentit, el ministeri ha iniciat una anàlisi conjunta amb Andorra Recerca i Innovació per establir uns indicadors precisos. Els primers, que tindrem llestos a finals d’any, seran l’indicador de sequera, basat principalment en dades meteorològiques, i un segon indicador d’escassetat del recurs, basat en dades de cabals de riu, reserves d’aigües subterrànies i situació dels dipòsits, entre altres.
En aquesta línia, un pas més a desplegar és el Projecte de llei de l’aigua, impulsat des del Govern però que ha de comptar, donada la seva transcendència, amb la implicació i compromís de totes les forces parlamentàries. El ministre, a la compareixença d’aquest dimarts, ja va oferir mà estesa, la qual recollim: des del Grup Parlamentari de la majoria no eludim aquesta qüestió i ens emplacem a treballar per tenir aprovada la nova llei aquesta legislatura. L’actual, la Llei de policia i protecció de les aigües, data del 1985.
Un pas més a desplegar és el Projecte de llei de l’aigua, impulsat des del Govern però que ha de comptar, donada la seva transcendència, amb la implicació i compromís de totes les forces parlamentàries
A la vegada, la nova llei no es podrà fer sense la implicació de tots els actors concernits: comuns, empreses i administracions que gestionen l’aigua, pagesos i ramaders, estacions d’esquí i grans consumidors, companyies implicades en el seu ús energètic…
Així mateix, la gestió de l’aigua des del paradigma actual no es podria entendre sense la complicitat de la ciutadania. Els comuns han fet recentment una campanya de conscienciació sobre l’estalvi d’aigua i cal seguir treballant en aquesta línia per aconseguir una implicació més gran de la població.
La nova llei de l’aigua haurà de tenir en compte les particularitats del nostre territori, però també s’haurà d’adaptar a la Directiva Europea Marc de l’Aigua, i per tant tenir en compte la recuperació de costos (distribució, impacte ambiental, sanejament de les aigües). També apostarà per la creació d’una Agència de l’Aigua, amb el principal objectiu de fer una gestió més eficient i sostenible del recurs, amb dades constantment actualitzades. Un altre element a considerar en el text és la definició d’un llindar acceptable de pèrdues a la xarxa tenint en compte el cabal captat i el cabal facturat.
És en aquesta línia que hem de treballar tots plegats, independent dels colors polítics. Perquè la gestió de l’aigua ja no és una qüestió de generacions futures, sinó una problemàtica actual i un repte de present.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Gemma Riba, publicat al BonDia el 26 d’octubre del 2023.
