Articles d'opinióJaume Serra

Esquerra i dreta, Martínez Benazet

El 27 de juliol passat el Diari d’Andorra va publicar una entrevista al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i una de les respostes va merèixer el titular: “Cap Govern d’esquerres hauria fet una política com la nostra.” En la transcripció de l’entrevista no apareix la frase del titular, l’entrevista respon a les prioritats a resoldre durant la crisi que, segons el ministre, van ser “a l’inici… salvem la pell” i, en segon estadi,… donar les mateixes oportunitats a tothom, contenir la pandèmia i l’economia el màxim d’oberta. La gestió social i dels sectors econòmics, cap govern d’esquerres la pot avançar, i no és un govern d’esquerres. Tothom tenia clar que no es podia deixar caure ningú, perquè si no després vindria una catàstrofe social i econòmica”.

Enlloc es diu el que transcriu el titular, però l’autoestima a la feina feta fa afirmar, amb rotunditat, que cap altre Govern hauria estat capaç d’avançar en la gestió social i econòmica el Govern actual, “que no és d’esquerres”. El titular s’hi assembla: “Cap Govern d’esquerres hauria fet una política com la nostra.

Com pot ser que un titular d’aquesta magnitud no provoqui un daltabaix en el microcosmos parlamentari del Principat? S’imaginen vostès el senyor Pedro Sánchez afirmant que cap Govern de dretes a Espanya seria capaç de fer una millor distribució de les vacunes que el seu Govern? O el senyor Macron afirmant, posem per cas, que la gestió hospitalària a França ha estat exemplar i que cap opció nacional la podria millorar? Jo no m’ho puc imaginar, estic convençut que les respostes més aïrades sortirien per terra, mar i aire.

A Andorra no hi ha hagut reaccions dels líders polítics a les paraules del ministre, cap declaració aïrada.

Tothom hi està d’acord? Estrany? Potser no, o potser sí.

A Andorra no hi ha hagut reaccions dels líders polítics a les paraules del ministre, cap declaració aïrada. Tothom hi està d’acord?

Deixeu-me que intenti donar una primera explicació bonista (provinent del bonisme), i ja en faré una altra al final.

El bonisme creu que els problemes es poden resoldre amb el diàleg i la tolerància i, per tant, el bon Govern i la boníssima oposició estan d’acord: “Ningú pot avançar el Govern.” El resultat de les votacions i el debat parlamentari del darrer curs polític ho pot fer pensar: tothom és bo. Si deixem de banda algun estirabot anecdòtic, a voltes fins i tot folklòric, s’han assolit majories àmplies en tots els debats parlamentaris quan s’han discutit les mesures excepcionals i urgents per pal·liar la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. És a dir, el Consell General ha fet el que, idealment, es pretén de tot parlament: que qualsevol diferència d’opinió no es transformi en un enfrontament obert i s’acabi portant la contrària per portar la contrària, a banda dels interessos dels administrats. Els consellers generals no han entrat en una confrontació per veure qui té la raó, sinó que han fet un esforç per sintetitzar i aproximar-se a la veritat. Han evitat un debat polaritzat, en el qual un diu una cosa i l’altre la contrària o viceversa, tots han operat amb una miqueta d’humilitat (egos irrefrenables a banda) i voluntat de pacte. La convicció parlamentària d’uns i altres per assolir resultats ha estat de manual, res de demagògia.

Evidentment, no cal que tots els consellers generals s’adaptin a aquest patró, hi ha de tot. En aquest parlament modèlic bonista s’assoleix la quadratura del cercle ja que les lleis són, alhora, bondadoses i rigoroses, proporció àuria complexíssima pel seu caràcter irracional (la bondat sense rigor ja sabem on ens porta i el contrari, també).

Finalment, també podria ser que l’entrevista publicada el 27 de juliol (males dates políticament parlant) hagi agafat distret el respectable i que el ministre “s’ha passat”, que no n’hi ha per tant, en cap cas el Govern actual pot ocupar tot l’espai polític de la dreta fins a l’esquerra, que hi ha coses que estan molt bé, però que “entre poc i massa”, i que encara falta molt per fer i millorar. És a dir, que es prepari el Govern.

En fi, potser no existeix la boníssima oposició, ni el Govern és virtuosament multiespacial. Millor pensar que les dues coses no són possible i que val més aixecar-se ben d’hora, ben d’hora, com va dir algú.

Potser no existeix la boníssima oposició, ni el Govern és virtuosament multiespacial

Ben segur que hi ha una mica de tot: el Govern ho fa bé o no, l’oposició és boníssima o no, i a vegades tots baden o no. La grandesa dels sistemes electorals institucionalitzats és que el passament de comptes és inexorable i són la millor fórmula (mai he estat a favor de la planificació benevolent), per transformar les preferències individuals en col·lectives sense acabar a cops de puny o en pensament únic. Benvinguda la legislatura post-SARS-CoV-2.

 

Article de Jaume Serra, Secretari general de Demòcrates, publicat al Diari d’Andorra el 2 de setembre del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jaume Serra

Articles relacionats

Abonament sostenible
Per què un centre de recerca en immunologia a Andorra?
Menú