Articles d'opinióBerna ComaSandra Codina

Per què un centre de recerca en immunologia a Andorra?

La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest les febleses de la majoria d’estats del món, i Andorra no ha estat una excepció. Si alguna cosa hem après durant aquest període és que hem de ser més autosuficients. En aquest sentit, és essencial seguir diversificant la nostra economia. El turisme i el comerç han estat sectors cabdals en el creixement econòmic del país, però avui en dia ja no són suficients per continuar sent competitius a Europa i a tot el món. Així, tot i que cal preservar aquests sectors tradicionals, també cal apostar per altres sectors punters i que aportin un alt valor afegit. Per valor afegit no ens referim només a l’econòmic, sinó també al social, a l’humà, al de la salut… És a dir, valor afegit en tots els seus àmbits.

El futur centre de recerca en immunologia que s’instal·larà a Ordino encaixa amb la defensa d’aquests valors. Es tracta d’una molt bona notícia per al nostre país, encara que algunes persones no ho comparteixin, cosa que és ben lícita i respectable. Ara bé, es pot estar a favor o en contra d’un projecte d’aquestes característiques, però el que no és de rebut és fer ús de la confusió, fins i tot de l’engany en alguns moments, per defensar els posicionaments de cadascú.

Per entendre els motius pels quals Andorra comptarà amb un centre punter al món, ens hem de remuntar a l’inici de la pandèmia. El ministre Benazet ens va informar, durant una de les rodes de premsa diàries que feia per explicar-nos l’evolució de la pandèmia, que s’havia arribat a un acord amb Grifols perquè cedís dues màquines de proves TMA. La multinacional catalana, líder al sector farmacèutic, es va sentir atreta per la bona gestió que Andorra va fer de la pandèmia i pel pioner doble cribratge massiu realitzat a tota la població. A partir d’aquella col·laboració inicial es va començar a gestar el projecte d’implementar un centre de recerca en immunologia a Andorra.

S’han fet molts passos des de llavors, amb l’objectiu que aquest centre de recerca sigui, ben aviat, una realitat. No obstant, encara queden pendents dos punts importants, que s’estan treballant i que són també una prioritat per a nosaltres. Per una banda, la signatura del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels Drets Humans i la dignitat de l’ésser humà respecte de les obligacions de la biologia i la medecina, altrament conegut com a Conveni d’Oviedo. I per altra, l’elaboració i aprovació de la Llei de recerca biomèdica. Dos elements imprescindibles perquè el centre de recerca pugui funcionar correctament i dins la legalitat. De fet, l’assoliment d’aquests dos punts garantirà que a Andorra no es faci res que no es pugui fer arreu del món en termes de bioètica i biomedicina. Tothom en pot estar segur.

A Andorra no es farà res que no es pugui fer arreu del món en termes de bioètica i biomedicina. Tothom en pot estar segur.

Dèiem anteriorment que totes les opinions són lícites i respectables. Doncs aquestes són les nostres, que compartim amb la coalició i bona part de la ciutadania. Dit això: per què defensem el projecte de Grifols?

En primer lloc, perquè és una gran notícia per al sector de la investigació en biomedicina i per als professionals que hi treballen. És un sector cada vegada més necessari, amb un elevadíssim valor dins el context de postpandèmia. La investigació en aquest camp ha agafat una embranzida difícil de parar o ignorar: serà una de les línies mestres dels futurs avançaments científics. Especialment la immunologia, és la clau amb la qual la humanitat s’enfrontarà a les malalties infeccioses i, també, a les possibles futures pandèmies.

Així, el fet que Andorra contribueixi a incrementar el potencial d’investigació mundial aporta un bri d’esperança per a totes aquelles persones (i les seves famílies) que pateixen malalties autoimmunes, càncers, malalties infeccioses emergents, Alzheimer, esclerosi múltiple… Malalties, malauradament, molt presents a les nostres vides. Des d’aquest centre es crearan nous tractaments immunològics per lluitar contra aquestes malalties i trobar-hi cures.

En segon lloc, defensem aquest projecte perquè aportarà nombrosos beneficis per a Andorra. Per exemple, l’atracció de talent humà i la creació de nous llocs de treball, part d’ells altament qualificats. En aquest sentit, el futur centre de recerca obre un ventall de possibilitats als nostres científics i joves: professionals i universitaris amb formació acadèmica en biomedicina i biotecnologia tindran l’oportunitat de desenvolupar una carrera professional, sense veure’s obligats a marxar fora del país. A més, el centre també tindrà un caràcter divulgatiu, ja que organitzarà sessions, simposis i jornades tècniques.

Paral·lelament, i aquí reprenem l’inici del nostre article, ens agradaria destacar l’evident diversificació que suposarà per a l’economia d’Andorra. Estem parlant d’un projecte amb una enorme projecció de futur, que crearà un entorn favorable d’empreses del sector i, fins i tot, pot convertir el país en un clúster de biotecnologia i biomedicina.

Estem parlant d’un projecte amb una enorme projecció de futur, que crearà un entorn favorable d’empreses del sector

En aquest sentit, un altre benefici vist en clau nacional és el fet que la nostra població tindrà preferència en els tractaments biomèdics que el centre de recerca desenvolupi. Tractaments, recordem-ho, en l’àmbit de l’oncologia i les malalties autoimmunes. La pandèmia ens ha ensenyat que tenir accés directe a tractaments de primera línia és essencial. Fins ara no teníem res d’aquestes característiques al país.

També ens agradaria ressaltar que el futur centre de recerca en immunologia serà una realitat gràcies a l’herència de Casa Rossell, per la qual el Govern disposa d’uns terrenys que ara tindran un ús en benefici d’Ordino i de tot el país. En aquest sentit, la fórmula escollida de la cessió temporal del terreny és la més adequada des de l’òptica de l’interès públic, perquè el Govern mai perd el bé: el terreny de Casa Rossell roman en tot moment propietat seva, i pot recuperar-ne la possessió per altres finalitats d’interès general quan passin els 25 anys estipulats. O, fins i tot, el pot recuperar abans, si es donessin les circumstàncies que imposessin l’extinció anticipada de la cessió temporal.

Per tant, el fet d’aportar un terreny públic no implica la seva pèrdua. Però, en canvi, sí que implica l’arribada al país d’un partner amb un valor afegit arreu del món. Implica la creació d’un centre que situarà el nostre país al mapa de la investigació puntera mundial. I implica vincular la marca Andorra amb la d’un sector molt potent que serà essencial les properes dècades.

Els qui veuen perills amb la instal·lació d’aquest nou centre, nosaltres els diem que és prestigi per a Andorra i progrés per al món. I encara més, nosaltres els diem que salvarà vides.

 

Article de les conselleres generals del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma i Sandra Codina, publicat a El Periòdic d’Andorra el 4 de setembre del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Berna Coma, Sandra Codina

Articles relacionats

Esquerra i dreta, Martínez Benazet
Rosalina_Areny-comite-executiu
Lliçó de vida
Menú