Mossèn Ramon, la primera paraula que m’ha vingut al cap és estimat. Reflexionant sobre el perquè d’aquesta paraula, he pensat que m’heu ensenyat a estimar. M’heu vist néixer i créixer, com a la major part de la meva generació de Canillo. Hem compartit moltes trobades, misses, jornades escolars, moments dolços i no tan dolços. Amb tot això i més, m’heu ensenyat a estimar els valors de la família, l’amistat, la companyonia i l’esperança, juntament amb els valors educatius. I així ho seguiu transmetent cada vespre amb els vostres missatges de WhatsApp que envieu als contactes apreciats. Uns missatges de bona nit que tanquen el dia amb una frase esperançadora, harmoniosa i sempre amb punts de reflexió on ressorgeixen els vostres valors i gran tasca voluntariosa que feu. Gràcies per compartir les vostres experiències diàries, les vostres lliçons de vida. La vostra gran humanitat fa que no estigueu ni us sentiu mai sol.
Home de bones paraules, senzill i molt humil. Home enamorat del seu país d’acollida, malgrat que la seva primera voluntat no era venir a Andorra.
Era l’any 1966 quan el vicari d’Organyà va enviar mossèn Ramon a Canillo. Tot i que en aquell moment ell volia anar a Fígols, va ser una decisió d’aquestes no planejades, però que marquen una vida. Pere Canturri feia colònies a Engolasters i d’ell va aprendre tot el que sap. L’any 1975, un incendi provocat per un infant del Pas de la Casa que es passava els estius sol al pis, va posar damunt la taula la necessitat de crear una casa de colònies. Així ho explica el mateix Mossèn Ramon: “Vaig dir, jo posaré el terreny, com al Sant Ermengol. Però el Marsal, amb aquella saviesa, em va dir: ‘Si vols educar no ho facis amb els polítics, fes-ho pel teu compte i ja te’n sortiràs’”.
Mossèn, dissabte passat vau rebre un homenatge, juntament amb els voluntaris de Govern, per la vostra tasca al capdavant de la casa de colònies d’AINA, per part de la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, amiga i canillenca, el secretari d’Estat, Alain Cabanes, i l’equip tècnic de l’Àrea del Voluntariat. Un merescut homenatge per gairebé 60 anys d’entrega i dedicació al món de l’educació en valors.
Mossèn Ramon, sou l’ànima d’AINA i el precursor del voluntariat social en l’àmbit del lleure del país. Tal com va destacar la ministra Bonell, heu ajudat en la “construcció del món del lleure a Andorra i en la integració de molts infants i joves del país en la cultura i tradicions andorranes”, així com a inculcar el respecte als valors solidaris, de cooperació i d’estima pel medi natural.
AINA no seria el que és sense el Mossèn, tot i que ell no perd la humilitat. “L’homenatge que avui m’han fet no és a mi, sinó a tots els qui han posat pedres perquè aquesta casa sigui el que avui és”, manifestava amb orgull davant dels mitjans. I permeteu-me que afegeixi que Canillo tampoc seria avui el mateix sense Mossèn Ramon.
Sempre al servei de les persones. El lleure, l’educació i la família són els vostres puntals.
Sou un home inquiet i extremadament sensible per ajudar els infants i els més vulnerables. Heu fet i continueu fent una tasca molt important per als voluntaris. De fet, molts dels nens que s’han educat amb vostè, després han estat voluntaris. Sempre al servei de les persones. El lleure, l’educació i la família són els vostres puntals.
AINA és ja tota una institució, i per a aquest estiu, un cop més, ja hi ha llista d’espera, explica el Mossèn amb el cor encongit.
Mossèn Ramon és un referent de la parròquia i del país. La vostra força ens guia per ajudar els nens, joves, adults i gent gran. Sempre heu tingut la voluntat d’estar al servei de tothom. També participant en les trobades de santuaris per fer conèixer el voluntariat que feu. Sempre dieu que AINA és l’obra social del Santuari de Meritxell, la vostra confident.
Mossèn, gràcies per les tasques que feu, que per molts anys més pugueu estar al capdavant d’AINA i rebent merescuts homenatges.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell Alcobé, publicat al BonDia el 16 de maig del 2024.
