Els dies 22 i 23 de febrer vaig assistir com a cap de la delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària d’hivern de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA) a Viena, on vam mantenir diferents debats al tomb de qüestions rellevants pel que fa a la cooperació entre països i la seguretat.
A destacar en particular d’aquesta edició, el debat que vam tenir al Comitè d’Afers Econòmics, Sostenibilitat i Innovació de l’Assemblea, el qual va versar al tomb de la intel·ligència artificial i dels seus riscos, especialment en matèria de seguretat.
En aquest sentit, els ponents van destacar molt positivament el rol de la IA com a eina per facilitar tasques quotidianes i repetitives vinculades al món laboral, fugint dels tòpics de “la tecnologia vindrà per robar-nos llocs de treball”. És una postura que personalment comparteixo, ja que des de la primera revolució industrial es repeteix aquest tòpic i, no només no s’ha produït la tan temuda disminució de llocs de treball, sinó que al llarg de la història l’efecte sempre ha estat el contrari, permetent el desenvolupament de noves tasques enfocades a la creació de valor afegit, gràcies a l’esperit crític i a la capacitat de presa de decisions que ens caracteritza com a humans. Aquest esperit, aplicat a la IA i al món laboral, ha de permetre facilitar i agilitzar tasques i processos, per tal de poder-nos dedicar a tasques més complexes i que no es poden substituir per la tecnologia, en requerir el factor humà.
Tanmateix, hi ha un aspecte al tomb de la intel·ligència artificial que, com a consellera general i com a dona em genera preocupació, i així ho vaig esmentar en la meva intervenció en el si d’aquest Comitè de l’OSCE: els riscos inherents d’aquesta tecnologia per la seva capacitat de generar (i, per tant, de manipular) contingut, especialment quan aquest és de tipus gràfic. Per exemple, mals usos de la IA com poden ser la manipulació o falsificació hiperrealista d’imatges i vídeos, els quals poden suposar falsificacions o suplantacions de la identitat, o de la privacitat de les persones -els quals poden atemptar contra la integritat de les mateixes-; o d’altres amb possibles efectes nocius sobre l’interès general com ara fraus o ciberatacs de caràcter molt avançat.
Són temes que estan a l’ordre del dia (de fet, va ser el principal tema tractat a la Lliga de Debat del Consell General, entre alumnes de batxillerat i de Formació Professional del país), i als quals tots estem exposats. No obstant això, em preocupa que aquesta exposició no sigui igual per a tots els col·lectius. M’explico:
En certa manera, considero que els riscos de la IA estan accentuats per la bretxa digital: és a dir, aquells col·lectius amb menys coneixements tecnològics poden ser més proclius a ser víctimes d’abusos, enganys o fraus generats per la tecnologia.
Els riscos de la IA estan accentuats per la bretxa digital: és a dir, aquells col·lectius amb menys coneixements tecnològics poden ser més proclius a ser víctimes d’abusos, enganys o fraus
De manera encara més accentuada, em preocupa la bretxa de gènere. Ja s’han constatat arreu del món casos en què, majoritàriament les dones han estat víctimes de manipulacions d’imatges i vídeos en els quals se’ls ha suplantat la identitat per generar continguts de caràcter sexual. És un tema molt preocupant i que em fa plantejar si no estem encetant una nova etapa de violència de gènere ‘digital’, vehiculada a través d’aquesta tecnologia, l’abast de la qual és difícil de predir. Així, i tenint en compte que ens trobem a les vetlles del Dia de la dona –el 8 de març–, és una problemàtica al tomb de la qual val la pena reflexionar i plantejar mesures.
Per això, és necessari que els estats siguin els primers a prendre accions, per tal de dotar la societat dels recursos necessaris per abordar aquestes amenaces sobre la seguretat pública, privada i individual, a la vegada que capacitar als nostres ciutadans perquè facin un ús responsable, ètic, legal i prudent de la intel·ligència artificial. Potenciant, així, els seus múltiples beneficis.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 7 de març del 2024.
