Fa uns dies, s’afirmava en seu parlamentària que els preus de l’habitatge augmenten de forma més intensa a Andorra que als estats veïns. La dada és certa, però conté un biaix important per la naturalesa del problema que tracta. Aquest problema és característic de mercats en què, davant d’una demanda creixent, existeix una oferta limitada. Les grans ciutats, europees i no europees, solen patir aquest problema, generalment o per la manca d’incentius per construir nou habitatge o per la impossibilitat física d’expandir-se.
Per tant, per fer una bona comparativa amb el mercat immobiliari andorrà caldria fer-la amb grans ciutats on es donen aquestes circumstàncies, com ara Barcelona o Madrid. Una dada molt significativa que proporciona Idealista és que per cada oferta nova d’un immoble de lloguer a Barcelona hi ha 59 famílies o persones interessades a entrar-hi, fet que demostra com de tensionat està el mercat. La qüestió és que, davant dels que no poden accedir als preus de Barcelona, existeixen alternatives, ja que té una metròpoli desenvolupada i no han de travessar una frontera, mentre que a Andorra no existeix altra alternativa pels evidents límits territorials. A la vegada, el nostre problema principal és la dicotomia existent de preservar l’entorn, però alhora haver de construir més per moderar preus.
 excepció andorrana){kind=link}
 excepció andorrana&description=&image=https://democrates.ad/wp-content/uploads/2025/05/Amorim-e1747911382546-1024x953.jpg){kind=link}