Andorra és un país d’aigua, un recurs que, en línies generals, sempre ha abundat, tant per a l’abastiment humà com per enriquir els ecosistemes i paisatge. El nostre emplaçament al cor dels Pirineus fa que gaudim d’una climatologia plujosa en certs períodes de l’any, en comparació amb territoris del nostre entorn. A més, si les precipitacions tenen lloc els mesos d’hivern, ens permeten emmagatzemar aigua en forma de neu.
Aquestes característiques són d’una importància excepcional pel que fa a la preservació del recurs hídric, que a més s’estén més enllà del nostre país, tenint en compte que l’aigua que arriba als cabals dels 1.276 quilòmetres de rius i torrents d’Andorra alimenta les necessitats d’abastiment humà, de l’agricultura i també la indústria de moltes zones properes.
Per tots aquests motius, patir períodes d’absència de precipitacions, continuats en el temps, no és una bona notícia, ni per Andorra, ni tampoc per les àrees que s’alimenten de l’aigua dels Pirineus. Actualment n’estem vivint un, similar al del 2008, però que compta amb dos agreujants que n’augmenten la preocupació. Per una banda, som més població que fa quinze anys i, per altra, ve de la mà del canvi climàtic, el que vol dir que s’acompanya de temperatures per sobre de la mitjana i de més probabilitats que aquesta situació sigui freqüent els propers anys.
Ja vam tenir un avís a la Massana, el passat octubre. Les altes temperatures i absència de precipitacions va afectar les reserves del dipòsit de Gran Roig, que subministra la major part de la parròquia, fet que va obligar el Comú a aplicar un pla de mesures per a l’estalvi d’aigua.
És de vital importància impulsar aquesta legislatura una nova Llei de l’aigua que actualitzi la vigent, crear l’Agència Nacional de l’Aigua, i també donar compliment a la Llei d’economia circular
Per controlar situacions com la viscuda, la setmana passada el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, va presentar els primers indicadors sobre les precipitacions i disponibilitat d’aigua del país, fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic i Andorra Recerca + Innovació. Els indicadors constaten que actualment vivim una situació perllongada en el temps de disminució de precipitacions i de menor cabal dels rius -el 2023 es va tancar amb un 52% menys de cabal respecte a la mitjana històrica. També que no ens trobem en situació de sequera extrema, però que el maig de l’any passat ens hi vam apropar. De fet, no hem començat bé l’any: en l’inici d’aquest 2024 hem tingut un 50% menys de pluges.
Els indicadors han de permetre avaluar la situació en cada moment, per anticipar-se a possibles situacions crítiques i fins i tot aplicar mesures restrictives, comptant amb la implicació i col·laboració dels comuns. També han de servir, tenint en compte l’evidència que ens mostren, de conscienciació entre la població, respecte a què l’aigua no és un recurs infinit i que no la podem de malbaratar.
En aquest sentit, també és de vital importància impulsar aquesta legislatura una nova Llei de l’aigua que actualitzi la vigent, crear l’Agència Nacional de l’Aigua, i també donar compliment a la Llei d’economia circular, pel que fa a la reducció del consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia.
Tot aquest desplegament legislatiu ha de permetre definir una gestió integral dels recursos hídrics adaptada a la realitat climatològica i a les necessitats poblacionals d’Andorra; així com optimitzar el cicle de l’aigua des de tots els vessants per evitar el desaprofitament i el malbaratament. Fa unes dècades era impensable patir per falta d’aigua a Andorra. Ara ja no queda tan lluny aquesta possibilitat. Per això és indispensable fer-ne una gestió acurada, apostar per la conscienciació i també per l’anticipació fruit de dades actualitzades, que permetin afrontar amb objectivitat i calma períodes de manca de pluja i d’altes temperatures com el que vivim en l’actualitat.
Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, David Montané, publicat el 15 de febrer del 2024 al BonDia.
