D’entrada, felicitar tots els candidats que diumenge passat van ser elegits! Els desitjo molts encerts.
Volia que fos una campanya amb fair play i no de retrets personals, sinó de retrets polítics. Durant els dies de campanya i precampanya, ganes de contestar a certs comentaris falsos a les xarxes socials no me’n van faltar, però contestar-los era caure en un parany que no és el que em defineix a l’hora de fer política. O almenys no és la manera com jo veig la política!
Per mi va ser una llàstima veure com la campanya feta des de les files socialistes d’Encamp només es basava en atacs. Van apostar per una campanya on el tot s’hi val, fins i tot el menyspreu, i per la manca de respecte cap a personalitats de la nostra parròquia.
Podem i cal divergir amb les opinions i és bo escoltar-ne de diferents de les nostres, però sempre des del respecte més absolut. La crítica sempre és benvinguda (i necessària), quan és sana i si es fa amb ànim constructiu. Però, quan es traspassen certes línies i la política es porta al camp personal, és una demostració que no hi ha ideari polític de fons, sinó que, per destacar, cal atacar en l’àmbit personal. L’exemple més clar va ser quan el partit socialista d’Encamp va decidir crear un emoji (per als que no ho saben es tracta de crear el teu propi personatge amb emoticones) de l’actual cònsol major d’Encamp. Va ser un acte de menyspreu personal que condemno. No és la política que m’agrada i que vull transmetre a les joves generacions del país. La política que voldria i que m’agrada no és la de cops de titular, sinó la de treballar des del consens, de manera reflexiva, a l’escolta per trobar els equilibris necessaris per al bé de tots els ciutadans. Això és el que he fet els darrers quatre anys i el que continuaré fent els pròxims quatre anys, de la mà dels meus companys de files al Consell General.
La política que voldria i que m’agrada no és la de cops de titular, sinó la de treballar des del consens, de manera reflexiva, a l’escolta per trobar els equilibris necessaris per al bé de tots els ciutadans
De fet, per al partit socialista d’Encamp ha quedat palès que el més important era la cadira i no la realitat de la parròquia. I no ho dic jo, sinó que ho deien els mateixos candidats durant la campanya: amb un programa i unes promeses que denotaven un gran desconeixement de la parròquia.
A tall d’exemple, en el debat que els cònsols menors van fer a la Ràdio Nacional d’Andorra, des del partit socialista es va afirmar que el comú d’Encamp tenia amb Saetde aproximadament uns 30 o 35 plets en curs! Res més lluny de la veritat, ja que, precisament, els consolats de Jordi Mas i de Jordi Torres Arauz han teixit unes bones relacions amb Saetde. Sí que és cert que el 2011 (i llavors la majoria comunal era socialista) hi havia aquest volum de plets, però, a dia d’avui, no hi ha cap plet en curs entre les dues parts.
De fet, el més sorprenent és que eren dades públiques i, a més, el partit socialista ha estat a la minoria del comú i no era desconeixedor d’aquesta dada real. Desconeixement de la realitat parroquial o estratègia política? I la mala fe es va veure quan, des de les files socialistes, es va demanar la dimissió del ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, en plena campanya electoral! Precisament, es va demanar la dimissió de la persona que va encapçalar la llista de Demòcrates a les territorials, les passades generals de l’abril i tenint com a rival el senyor Rios. Em fa pensar que l’estratègia comunicativa dictava que calia desmerèixer un dels ministres de la parròquia d’Encamp.
Al meu entendre, ha estat tot plegat una estratègia de comunicació i política barroera i de desgast que, per sort, no ha complert les seves expectatives.
Diumenge va quedar clar que la ciutadania vol i desitja una clara manera de fer política: la de la veritat, la de l’honestedat i la del fair play! La política dels projectes que fan avançar. La política per a tots. I aquesta és la política que hem defensat en els darrers anys i que continuarem defensant!
Diumenge va quedar clar que la ciutadania vol i desitja una clara manera de fer política: la de la veritat, la de l’honestedat i la del fair play!
*Maria Martisella, Consellera general de Demòcrates per Andorra
