Articles d'opinióTrini Marín

L’essència d’Escaldes-Engordany

Com plasmar un viatge temporal en només 3.600 caràcters? Comencem pel principi. L’any 1978, Escaldes-Engordany esdevé parròquia i des d’aleshores es comença a organitzar el seu desenvolupament de forma moderna, valenta i dinàmica.

Un dels primers regals que trobem en aquesta parròquia és l‘aigua termal. En la part alta, es concentren els principals testimonis d’aquest patrimoni natural: els safaretjos, la font del Roc del Metge. Amb el temps, les institucions van saber valorar l’aigua termal i posar-la en relleu amb la creació de Caldea-Inúu.

Tots aquests indrets mai han estat sols. Els hotels, els petits comerços o el pont de la Tosca i el pont d’Engordany són també espectadors del turisme i les històries que han transcorregut durant anys pels racons de la part alta. El transcórrer del temps –així com ho fa el transcurs de l’aigua que porta i s’emporta altres realitats– va fer que aquest pulmó comercial s’anés eixamplant. Vivand va ser una de les idees per donar una nova vida al comerç. L’avinguda Carlemany es va transformar en un carrer per a vianants amb l’objectiu de crear nous espais de lleure per als ciutadans, les ciutadanes i el turisme del país.

Aquest viatge no pot deixar de costat una altra part capital del nostre patrimoni natural com és la Vall del Madriu. Un cop més, els elements naturals són els testimonis del pas del temps. En els murs de pedra seca, les bordes i l’aigua del riu Madriu es concentra la tradició i les llegendes que des de les institucions volem preservar. Una Vall que acull cada any més visitants i que des del respecte al seu entorn hem de continuar protegint i promocionant de forma sostenible.

El patrimoni natural no deixa de banda els béns culturals que, des del principi, han acompanyat la nostra parròquia. Escaldes-Engordany continua proclamant la Pubilla i l’Hereu, així com la Dama d’honor, la pubilleta, l’hereuet i la fadrina. Les bandes i les faixes del pubillatge d’Escaldes-Engordany es passegen a través del temps i l’espai per donar a conèixer la història i tradicions de la nostra parròquia, gràcies a les veus dels joves escollits. A aquest dinamisme cultural cal afegir l’activitat que viu a través dels espais i que les persones fan persistir. Des del Museu Viladomat, passant pel Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) fins al Museu Carmen Thyssen, la tradició i l’avantguarda cultural s’exhibeixen en els espais i carrers.

3.600 caràcters no són suficients per plasmar en un sol viatge al passat la riquesa i l’essència del patrimoni natural i cultural de la parròquia més jove. Val a dir que Escaldes-Engordany no només es defineix per la natura i la cultura, sinó que també les escaldenques i escaldencs són el rovell de l’ou d’aquest viatge. Des de les institucions s’ha intentat escoltar i atendre els neguits de la ciutadania a través del temps. L’entesa amb l’administració central ha estat cabdal per intentar resoldre les inquietuds i oferir serveis cada cop més adaptats a les necessitats de la població, com és el cas del Servei d’Atenció Domiciliària, entre altres.

3.600 caràcters no són suficients per plasmar en un sol viatge al passat la riquesa i l’essència del patrimoni natural i cultural de la parròquia més jove

Plasmar tota la diversitat natural i cultural, els reptes que ha viscut la parròquia en tan sols 3.600 caràcters es converteix en missió impossible, ja que el canvi i la transformació han estat constants des dels seus inicis. Per això, aquesta pinzellada a un passat recent no té com a fi presentar una mirada única, exclusiva i exhaustiva del que va ser i és Escaldes-Engordany, sinó el desig de continuar treballant perquè la nostra parròquia continuï sent capdavantera, i les seves ciutadanes i els ciutadans puguin trobar el seu lloc dins d’aquest viatge que és la història d’Escaldes-Engordany.

 

Article de la candidata de Demòcrates a Escaldes-Engordany, Trini Marín, publicat al Bon Dia el dijous 9 de març.

Etiquetes: Articles d'opinió, Trini Marín

Articles relacionats

Referència universitària
Jubilació digna