El passat 17 d’agost vaig ser convidat a la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències. En aquesta 38a edició, la temàtica escollida va girar entorn d’un dels reptes més importants que ha d’afrontar el país: l’habitatge. Hi vam participar una vintena de ponents (alguns de manera presencial, d’altres amb una ponència telemàtica, com va ser el meu cas), que vam compartir, des de diferents àmbits, opinions i reflexions amb relació a aquesta temàtica, d’indubtable interès per al benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, aprofito aquestes línies per agrair a la SAC la celebració d’aquesta diada.
En la meva ponència, vaig fer un repàs de la situació del mercat de l’habitatge a Andorra, des de principis de segle fins a l’actualitat, per exposar que el context actual no es pot veure com una situació puntual, sinó com una conjuntura que va tenint oscil·lacions, també coincidint amb la situació econòmica.
Per exemple, durant la primera dècada d’aquest segle vam viure un període de bonança i augment de la població, que va acabar tensionant el mercat de l’habitatge. El Govern va prendre diferents mesures, com la Borsa d’Habitatge o l’augment de les ajudes. Però va arribar la crisi del 2008, una baixada de la població, i la tensió al mercat es va traslladar cap a l’altre vessant: més oferta que demanda, immobles buits, baixada de preus i el trasllat d’una part dels habitatges al sector turístic.
A partir del 2015 la situació es va recuperar, fet que va portar a prendre de nou mesures, com congelació dels contractes de lloguer, introduïda el 2019. També va arribar la pandèmia, la qual va causar molta incertesa al mercat però, un cop superada, el creixement econòmic es va accelerar fins i tot a nivells superiors als d’abans de la Covid-19. El sector es va focalitzar en la venda, amb la introducció d’una nova variable: la inversió estrangera immobiliària, fruit del procés d’obertura econòmica. Els preus van créixer de manera generalitzada perquè el mercat no podia absorbir la demanda creixent.
De nou van arribar més mesures. La congelació dels lloguers es va allargar fins al 2027 i, durant aquest període, s’han anat –i s’aniran– aplicant accions estructurals, les quals sí que s’han de mantenir en el temps, amb l’objectiu que el mercat es pugui regular per si sol un cop s’aixequin les pròrrogues forçoses, sempre amb l’ajuda de diferents palanques públiques.
S’han anat –i s’aniran– aplicant accions estructurals, les quals sí que s’han de mantenir en el temps, amb l’objectiu que el mercat es pugui regular per si sol un cop s’aixequin les pròrrogues forçoses
Entre aquestes, el parc públic d’habitatge a preu assequible. L’any 2027 hi haurà mig miler de pisos per a persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge. També hem aprovat la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que contempla limitacions a la inversió immobiliària, mesures per promoure un creixement ordenat del sector turístic -amb especial incidència en els apartaments d’ús turístic- i un mecanisme de cessió de pisos buits i desatesos. Així mateix, el Govern està ultimant un nou programa d’avals bancaris per facilitar la compra d’immobles.
Paral·lelament, des del nostre Grup Parlamentari hem impulsat el Registre de la propietat -per aportar seguretat jurídica en les compravendes-, a través d’una proposició de llei que ara es troba en vies d’estudi per part de la resta de grups parlamentaris i dels actors implicats, per entrar-la a tràmit parlamentari durant la tardor.
Som conscients que la problemàtica no se solucionarà de cop o amb una única mesura, només cal veure la situació als països del nostre entorn. Cap tecla és la solució màgica, però no fer res ha quedat evidenciat que no ajuda a regular el mercat i Andorra ha d’adoptar aquelles mesures que més s’adapten a la seva estructura social i econòmica. Hem d’actuar amb previsió, perquè no ens afectin tant els canvis de cicle, assegurar una estabilitat en l’oferta i frenar l’especulació, tot mantenint, de forma equilibrada, un creixement econòmic del país.
L’habitatge és i ha de continuar sent una prioritat, és un dret en la qual cal incidir, perquè les persones que treballen al país puguin seguir vivint-hi, amb especial dedicació a les famílies més vulnerables, les persones grans, i amb mesures que facilitin l’emancipació dels joves.
Article d’opinió del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, publicat al BonDia el 4 de setembre del 2025.
