Àlex FlechaArticles d'opinió

No és una carta als Reis

Ja han passat tres mesos des de l’aprovació històrica de l’Acord de joventut al Consell General i és, per tant, un bon moment per fer una reflexió de tot el que es va aconseguir.

Les seccions joves de totes les formacions polítiques del país vam iniciar fa vora un any converses per poder constatar, primerament, si seria possible executar un document en el qual tots ens hi sentíssim representats. No teníem la certesa de com aniria, però instantàniament els sis grups ens vam posar d’acord. Potser no n’érem del tot conscients, però davant nostre es presentava una oportunitat històrica per dibuixar l’Andorra que volem.

De seguida vam iniciar les reunions setmanals que ens durien a la consecució d’una proposta que també integraria, en fases posteriors, els consellers i les conselleres generals, altres càrrecs polítics i institucions relacionades amb el col·lectiu de joves, com el Fòrum de la Joventut d’Andorra. Volíem un document on tots hi tinguéssim coses a dir. De fet, les diferències entre formacions sobre certs aspectes s’anaven produint setmana rere setmana, com és normal, però al final va prevaler l’altura de mires i la constant aspiració a cercar un denominador comú.

Les diferències entre formacions sobre certs aspectes s’anaven produint setmana rere setmana, com és normal, però al final va prevaler l’altura de mires i la constant aspiració a cercar un denominador comú

No puc amagar que, a mesura que se succeïen les setmanes, brollava una satisfacció moderada i continguda pel que s’estava assolint. Tot el que al principi era un esbós, s’acabaria plasmant en un document oficial encaminat a la Sindicatura.

El dia que es va debatre la Proposta d’Acord al Consell General, el 15 de juliol, cap formació política va fer seu el contingut del text, sinó que es va concebre com un text global on tothom hi havia pres part. Vam aconseguir que sis partits ens poséssim d’acord en unes polítiques que no tenen cap altra motivació que la d’ajudar el jovent a millorar el seu dia a dia. Queda palès que Andorra és un Estat de dret on tothom, absolutament tothom, pot prendre part de grans projectes.

Vull deixar clar que el resultat de l’esforç que vam fer tots no ha de considerar-se una mena de carta als Reis Mags d’Orient, ni cap altre símil. Aquest resultat és fruit de mesos de dedicació i esforç. I això és el que tenim, un text que abasta 72 mesures d’11 temàtiques diferents, realitzables i viables.

Justament, el 8 de setembre passat, la síndica general en el seu discurs amb motiu del Dia de Meritxell va encomanar-nos als joves de reivindicar les nostres aspiracions. Aquesta Proposta d’acord és una evident declaració d’intencions de què volem els joves per a Andorra. En aquest sentit, comparteixo el seu discurs, tot encomanant les presents generacions, i també a les futures, a continuar treballant en polítiques de joventut.

Aprofito, com ja vaig dir dissabte passat al 6è Congrés de Demòcrates, en la lectura de la meva ponència L’acord de Joventut, una proposta unànime, per destacar que el document no ha de capgirar els plans del Govern. Contràriament, aquest manifest pot complementar fàcilment les polítiques que s’apliquin properament per a totes i cada una de les carteres ministerials. El mateix pel que fa a la resta d’administracions concernides, com poden ser els comuns.

Per tant, aquest document pot fer-se servir per a la legislatura actual i per a les que vindran per deixar enllestits projectes que són emparats i compartits pels joves de totes les ideologies polítiques.

És per tot això que crec que és de justícia afirmar que aquesta és una fita històrica i pionera. Però no ens podem aturar aquí. Hem d’evitar que aquest document quedi en un calaix i que ningú no se’n recordi. Segueix depenent de tots l’assoliment de què cerquem amb l’Acord de joventut.  En aquest sentit, vull destacar que del Congrés de dissabte en va sortir el compromís per part de la Secció Jove de DA i dels consellers taronges que van participar en la Proposta d’acord a, juntament amb  els ministeris concernits, fer trobades semestrals per fer seguiment del document i avaluar la consecució i evolució del que ha de ser l’Andorra de demà, l’Andorra de futur.

 

Article del militant de Demòcrates Àlex Flecha, publicat a El Periòdic d’Andorra el 9 d’octubre del 2021. 

Etiquetes: Àlex Flecha, Articles d'opinió

Articles relacionats

Jordi Ribes
Implicació i participació
L’aposta per la BTT
Menú