Matar el missatger no serveix per amagar una realitat, una constatació en xifres, una tendència de resultats pressupostaris que ve d’anys, reflectida en estudis fets per auditors experts. Matar el missatger tampoc dona més credibilitat a un discurs alternatiu que no és cert.
A què em refereixo? Als qui neguen públicament que les reserves del fons de les pensions per a la jubilació de tots nosaltres s’esgotaran en un termini no molt llunyà. Als qui llancen missatges a la ciutadania assegurant que els estudis actuarials no són creïbles. Missatges com que hem de deixar de fer “política de la por” i que “els discursos apocalíptics no resolen els problemes”.
Defensar aquest posicionament respecte als estudis actuarials vol dir desacreditar la CASS, la parapública que sustenta la nostra seguretat social pública. La CASS és qui ha encarregat els estudis, els ha analitzat, i té tota la informació sobre el comportament de la despesa i ingressos en pensions.
La CASS menteix? A nosaltres no se’ns passa pel cap. “Si no s’actua, el 2040 el cost de les pensions suposarà 570 milions d’euros anuals” per a les arques de l’Estat, ens va alertar el president del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, en la darrera compareixença pública que va fer al Consell General. Una despesa insostenible per a un país que té un pressupost de 750 milions. No creiem que sigui aquest un discurs apocalíptic.
Defensar aquest posicionament respecte als estudis actuarials, també vol dir desacreditar els organismes internacionals. Com el Fons Monetari Internacional que, cada vegada que ens sotmet a una avaluació de país, ens demana que actuem ja, abans que s’esgotin les pensions. “Es preveu que la despesa pública en pensions i salut a Andorra, com a proporció del PIB, tingui un dels augments més grans de la regió europea i creï una dinàmica insostenible financerament”. Això diu l’FMI, i tampoc creiem que sigui apocalíptic.
Les dades són tossudes, els estudis actuarials mostren una tendència que, anys amunt anys avall, arribarà
Les dades són tossudes, els estudis actuarials mostren una tendència que, anys amunt anys avall, arribarà. Perquè això són les tendències: un conjunt dels factors objectius que orienten un fenomen vers una direcció determinada. Més enllà de les previsions, les xifres a dia d’avui també desmunten el discurs antiesgotament de les pensions: any 2016, fa deu anys, 47,3 milions d’excedents a la branca jubilació. Any 2023, fa tres anys, 33,3 milions. Any 2024, 30,3 milions. Any 2025, 27,5 milions. Molt resumidament, els darrers anys hem perdut tres milions d’excedents anuals.
I això en un context de creixement de l’economia com el que estem vivint, amb un augment progressiu dels assalariats.
Pel que fa aquest 2026, la situació no canvia. La setmana passada la CASS feia públics els resultats del primer trimestre. Malgrat l’augment dels ingressos per cotitzacions (fruit de l’increment d’assalariats i autònoms), encara és més fort l’augment de les prestacions que es paguen, tant a la branca general com a la de jubilació.
Per tant, demanem, en pro de l’interès general i de la ciutadania, ser curosos amb els missatges que donem des dels grups parlamentaris. I més si els fa una consellera general que no supera els 30 anys, franja d’edat que més es pot veure afectada, quan arribin a l’edat de jubilació, per aquest esgotament de les pensions.
De fet, per als joves que s’incorporen ara al mercat laboral, és per qui principalment estem treballant en el si de la Comissió Legislativa, creada específicament per tractar aquesta matèria. Els consellers que en formem part avaluem les dades dels estudis actuarials, ens assessorem i proposem mesures, almenys paramètriques, per frenar el cop i donar una mica d’aire temporal al sistema. Confiem que tindrem una proposta consensuada abans de finalitzar aquesta legislatura.
