El Consell General ha aprovat aquest dijous el Projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, gràcies als vots del Grup Parlamentari Demòcrata i de Ciutadans Compromesos. El text incorpora noves mesures que s’alineen amb la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge aprovada el març passat, amb l’objectiu de seguir fent compatibles el creixement -tant urbanístic com de població-, i la sostenibilitat en tots els seus àmbits.
A través de la llei, s’estableixen més controls al creixement i a la immigració. Per exemple, s’incrementa la inversió que han de fer els residents passius per establir-se al país fins al milió d’euros. Si aquesta inversió és en immobles, no podrà ser inferior als 800.000 euros. A més, hauran de fer una aportació a fons perdut de 50.000 euros, que el Govern destinarà a polítiques socials o d’habitatge. El mateix dipòsit, també a fons perdut, hauran de fer els qui sol·licitin una autorització de treball per compte propi, a excepció dels professionals titulats. D’altres mesures són l’enduriment de les conseqüències dels qui incompleixin la llei -en termes de matrimonis de conveniència o reagrupament familiar, per exemple-, la regulació de la contractació en origen, la possibilitat de limitar les activitats comercials que tinguin un fort impacte en el territori i no aportin valor socioeconòmic, o l’augment de l’actual impost sobre la inversió estrangera, que es dobla fins al 6% per al primer immoble i el 10% per al segon.
En la seva intervenció, la presidenta suplent del Grup Demòcrata Maria Martisella ha lamentat el vot contrari de la resta de grups a la llei, malgrat haver arribat a consensos destacats durant el treball en comissió. Ha defensat “la moderació, la centralitat, la gradualitat i el pragmatisme d’aquest text”. També ha celebrat que, a partir d’ara, es podrà ser “més selectius” amb les persones vingudes d’arreu, tenint en compte l’èxit que han tingut aquestes modalitats de residència. A la vegada, les diferents mesures també habiliten “una immigració més ben regulada i més endreçada”, fet que revertirà “en benefici de tot el país”.
Tot plegat, amb l’objectiu de seguir treballant en el compromís amb la ciutadania “de vetllar per un creixement econòmic més equilibrat i harmònic, amb normes objectives, previsibles i no discriminatòries”, ha manifestat.
Aprovat el pressupost per al 2026
Prèviament al debat sobre aquesta llei ha tingut lloc el debat sobre el Projecte de llei del pressupost de l’Estat per a l’exercici del 2026. Ha estat aprovat, de nou, gràcies als vots favorables dels grups de la majoria. El pressupost preveu uns ingressos de 710 milions d’euros i unes despeses de 750 milions, cosa que suposa un dèficit de 39,8 milions. Amb tot, de nou des del Govern s’ha optat per la prudència en la previsió d’ingressos, tal com es va fer amb el pressupost del 2025. Llavors la previsió era tancar amb 34 milions de dèficit, i finalment es tancarà amb 60 milions de superàvit, tal com han anunciat durant la sessió tant el ministre Ramón Lladós, com el conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata David Montané. Juntament amb l’exercici de rigor i de prudència que es s’està fent des de fa anys, aquestes dades de superàvit venen motivades pel bon comportament de l’economia.
El Pressupost pel 2026 prioritza “allò que importa a la ciutadania”, com l’habitatge, la salut, l’acompanyament social, l’educació i la digitalització
Montané ha defensat durant la seva intervenció que som davant d’un pressupost “ordenat, transparent”, que “prioritza en allò que realment importa a la ciutadania”. Ha posat com a exemples l’habitatge (amb inversions per a la compra i construcció del parc públic de lloguer assequible o el programa de suport per a la compra d’un immoble); la salut (amb un increment significatiu de les aportacions a la CASS i al SAAS, i inversions sanitàries); afers socials (amb un reforç clar dels ajuts a les famílies i a la gent gran); educació (amb més recursos per a l’Escola Andorrana, la Formació Professional o la Universitat d’Andorra); i la digitalització i la innovació (amb una inversió de rècord que supera els 23 milions). També preveu una actualització de les retribucions dels treballadors de l’Administració pública, “per corregir distorsions històriques derivades dels períodes de contenció” viscuts anteriorment.
“És, per tant, un pressupost seriós, coherent, legal, sostenible i orientat a les necessitats reals del país”, que “no compromet el futur, no maquilla la realitat ni defuig el control”, ha conclòs el conseller Demòcrata.
