Els resultats de l’Observatori del primer semestre del 2023 confirmen que l’accés a l’habitatge és la principal preocupació de la població d’Andorra. Actualment, hi ha prop de 3.200 llars al país que han de destinar més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge. Les famílies monoparentals i les persones que viuen soles són les que tenen més dificultats.
L’accés a l’habitatge és una problemàtica que ha passat de ser conjuntural a estructural. La seva causa és multifactorial, i de manera molt resumida s’explica per una reducció de l’oferta, en paral·lel a un augment de la demanda. En altres paraules, la demanda d’habitatges és més gran que la que el país és capaç de generar.
A Andorra, l’augment de la població ha comportat que el nombre de llars s’hagi incrementat en 8.500 unitats els darrers vuit anys. L’augment de l’esperança de vida, les noves fórmules de família, les altes necessitats de mà d’obra pel creixement de l’economia i l’increment dels residents passius expliquen en bona part aquest increment. Aquí s’hi han de sumar factors com l’auge del sector dels allotjaments turístics, la inversió alternativa en immobles o la construcció de pisos de luxe −sobretot per als residents passius−, que ha afectat l’oferta d’habitatge a preu accessible.
De la mateixa manera que la problemàtica de l’habitatge és fruit de múltiples factors, també ho ha de ser la manera de solucionar-la. I així s’està fent. Per una banda, a través de polítiques que protegeixin la població, sobretot les famílies i persones més vulnerables, de l’increment desmesurat dels preus, com és el cas de la congelació dels lloguers −en vigor des del 2019−, l’augment dels ajuts o la flexibilització dels requisits per accedir-hi. Però també, amb l’impuls d’un parc públic d’habitatges, a través d’un pla estratègic del Govern d’adquisició i arrendament d’immobles a privats, en desús o buits. Un pla que permetrà posar al mercat, durant aquesta legislatura, vora 300 habitatges a preu assequible, dels quals 100 ja estaran disponibles el primer semestre de l’any vinent.
Aquest parc públic és una realitat gràcies a la llei aprovada la tardor passada, que dotava econòmicament al Govern amb 19 milions d’euros, i també al crèdit extraordinari de 28 milions, aprovat la setmana passada al Consell General. Els immobles s’ubiquen a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Ordino, Canillo, Encamp i la Massana. Aquí s’hi ha de sumar el projecte de Borda Nova d’Andorra la Vella, 44 habitatges més, i el de l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany que es farà gràcies a un acord amb el Comú.
En paral·lel, a les polítiques de protecció s’hi han de sumar polítiques d’estímul del mercat, a mitjà i llarg termini, com les que es van impulsar la darrera legislatura: l’IGI superreduït al 0% per a l’arrendament d’habitatges, excepcions en l’ITP per a l’adquisició d’immobles destinats al lloguer o facilitats per al canvi d’ús d’hotels i aparthotels. Així com d’altres plantejades per a aquesta legislatura, com la col·laboració publicoprivada per mitjà de la cessió de terrenys per part dels comuns, o gravar les inversions estrangeres al sector immobiliari.
També a mitjà i llarg termini és indispensable contemplar la problemàtica de l’habitatge des d’un vessant transversal, amb polítiques específiques que, a la vegada, s’emmarquin en una òptica més àmplia de polítiques econòmiques, socials i institucionals.
No hi ha solucions miraculoses, sempre ho hem dit, però el camí i la direcció a seguir estan traçats. És especialment significatiu i una clara declaració d’intencions sobre quines són les nostres prioritats aquesta legislatura, que la primera llei que haguem sotmès al Consell General sigui sobre habitatge i permeti incrementar l’oferta de lloguer a preu assequible.
