“Hi ha debats i decisions que van més enllà de la política i de les majories parlamentàries, hi ha qüestions que necessiten una reflexió prèvia transversal, diàleg i intercanvi. El debat sobre el creixement del nostre país és un d’aquests”. Són paraules de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Gemma Riba, durant la seva intervenció, aquest dijous al Consell General, en el punt en què s’ha votat el dictamen de la Comissió d’Estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible. Aquest dictamen, fruit de tretze mesos de treball, reunions i nombroses compareixences amb els actors implicats, ha estat aprovat amb els vots favorables de tota la Cambra. És a partir de les seves conclusions, un total de divuit, que es tirarà endavant la futura reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU).
La reforma es farà des del “diàleg, amb rigor i responsabilitat col·lectiva”, amb l’objectiu de construir consensos per al país i “sempre amb la mirada posada en l’interès general”, que és com s’ha treballat en el si de la Comissió d’estudi, ha recalcat Riba. Ara aquest treball es trasllada a la Comissió de legislatura de caràcter legislatiu, també aprovada per unanimitat en la sessió d’aquest dijous i on hi participaran, de nou, de totes les formacions polítiques representades a la Cambra.
Anant a les conclusions del dictamen, que són fruit d’una “diagnosi i una anàlisi creuada de la situació de l’urbanisme i el creixement d’Andorra”, aquestes es concreten en “millorar la coordinació en l’àmbit nacional; promoure un urbanisme respectuós amb el medi ambient, amb el territori i amb la disponibilitat dels recursos existents; i la preservació de la nostra identitat”, ha refermat la consellera Demòcrata, que ha posat exemples com actualitzar periòdicament els estudis de capacitat de càrrega màxima nacional, reduir les excavacions, promoure un urbanisme decreixent a partir dels nuclis urbans o protegir el sòl d’ús agrícola introduint una garantia urbanística.
Aquestes conclusions seran el punt de partida al treball per la reforma de la LGOTU, que es durà a terme a la nova Comissió legislativa. “Perquè és des de la centralitat i també des de la pluralitat del Consell General que hem de construir les grans decisions de país i per al país”, ha defensat Riba.
No volem posar en perill l’estabilitat i governabilitat del país
El primer punt de la sessió d’aquest dijous ha estat la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, presentada per Concòrdia. El Grup Demòcrata ha votat en contra de la seva presa en consideració, pels riscos que comportarien, per l’estabilitat i la governabilitat del país, les propostes que planteja Concòrdia. “Aquesta proposició de llei incentiva la fragmentació al Consell General, afavoreix la personalització de la política enfront dels projectes compartits, posa en risc l’estabilitat parlamentària, la capacitat de legislar des de l’interès general, i redueix a un paper secundari els nostres partits polítics”, ha resumit el president del Grup Demòcrata, Jordi Jordana. La voluntat de fer llistes obertes a les llistes territorials, en què un únic candidat s’hi pugui presentar (amb una reducció de les actuals signatures necessàries per tancar la llista) tal com planteja Concòrdia, “podria portar a què assumissin la responsabilitat de ser consellers generals persones mediàtiques, bones comunicadores, fins i tot influents a les xarxes socials, però sense un projecte de país darrere, el que els convertiria en una mena d’’outsiders’ de la política”. Jordana també ha lamentat que Concòrdia vulgui relegar el rol dels partits polítics: “qualsevol democràcia avançada del món fomenta els partits, no els debilita”, ha manifestat.
Aprovat el projecte de llei per modificar la Llei de relacions laborals i afavorir la representació dels treballadors a les empreses, així com la negociació col·lectiva
Seguit d’aquest punt, s’ha debatut la Proposta d’acord presentada per Andorra Endavant per reduir el malbaratament alimentari. La presidenta suplent del Grup Demòcrata, Maria Martisella, s’ha mostrat “sorpresa” amb el contingut d’una proposta d’acord, el qual ja està regulat en la Llei d’Economia Circular aprovada el 2022, “una llei que vostè -adreçant-se a la consellera Carine Montaner- va votar a favor i on no va presentar cap esmena a l’articulat”.
A tall d’exemple, ja existeixen convenis entre el Govern i les principals superfícies comercials per establir lineals específics de venda de productes a punt de caducar, s’ha impulsat el banc d’aliments per frenar el malbaratament, i es fan controls i inspeccions als actors concernits. “La feina que fa el Govern, els distribuïdors, els productors i les grans superfícies pel malbaratament, així com les associacions i entitats que dediquen a ajudar les persones en situació o risc de pobresa i als quals els proporcionen aliments bàsics, és una feina ingent”, ha conclòs Martisella.
Martisella també ha intervingut en el debat sobre la modificació de la Llei de relacions laborals, un text que neix fruit del consens entre sindicats i patronal, per incentivar la representació dels treballadors a les empreses i impulsar la negociació col·lectiva. La presidenta suplent del Grup Demòcrata ha defensat que s’han inclòs “les propostes, fruit d’un treball rigorós, dels qui més coneixen i han patit les mancances de la llei, per tant, només podem fer que donar-los suport i aprovar aquesta millora substancial”.
Finalment, durant la sessió d’aquest dijous, s’ha ratificat el Conveni entre Andorra i França en matèria d’ensenyament, el qual “no només dona continuïtat a una trajectòria consolidada, sinó que assegura que el sistema francès continuï sent un element essencial dins del nostre model educatiu plural, assegura una educació de qualitat per als nostres joves, reforça el plurilingüisme i consolida la cooperació entre els dos països”, ha manifestat la consellera Demòcrata Berna Coma. Així mateix, també s’ha ratificat el Pacte Internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, del 16 de desembre de 1966, i s’ha aprovat el nomenament de Neus Cornella com a membre del Comitè Director de l’Institut Nacional de l’Habitatge, a proposta dels comuns.
