Articles d'opinióBerna Coma

Pobresa invisible

El 17 d’octubre es va commemorar el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. El motiu es remunta al 17 d’octubre del 1987, quan més de 100.000 persones es van congregar a la plaça Trocadero de París per homenatjar les víctimes de la pobresa extrema, la violència i la manca d’aliments. Els assistents, convocats per Joseph Wresinski, fundador del Moviment Internacional ATD Quart Monde, van reivindicar que la pobresa és una violació dels drets humans i van reclamar a les institucions de tot el món la necessitat d’unir esforços per combatre-la.

Sis anys després, el desembre del 1992, l’Assemblea General de les Nacions va decretar el 17 d’octubre com el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. A la vegada, va convidar tots els estats a dedicar aquest dia a promoure accions per conscienciar sobre la pobresa, les seves conseqüències i a fer iniciatives per erradicar-la. Segons les estimacions de l’ONU, prop del 8,4% de la població mundial, 670 milions de persones, viuen en la pobresa extrema. Persones amb una manca molt gran de recursos econòmics per accedir a necessitats bàsiques, però també privades d’accés a l’educació o a un sistema de salut de qualitat.

Precisament, aquest 2023 s’ha celebrat el 30è aniversari des que es commemora aquest dia. Andorra es va sumar a aquest 30è aniversari amb la celebració, dimarts al vespre, al vestíbul del Consell General, d’una taula rodona per debatre sobre la situació de pobresa al país i, molt especialment, aquella que es considera invisible. Els participants van ser precisament els qui més de prop viuen casos vulnerables i atenen situacions extremes: Jorge Pérez, director dels centres de dia de la Creu Roja; Joan Micó, vicepresident d’Unicef; i Amadeu Rocamora, president de Càritas.

La pobresa invisible, tal com diu el seu nom, és aquella pobresa que no es veu però que hi és i conviu amb nosaltres. Una pobresa que afecta el dia a dia de les persones, que no els permet arribar a final de mes, posar la calefacció o pagar els serveis bàsics. A Andorra també existeix, tal com van explicar els participants de la taula rodona, per això és tan important garantir una xarxa sòlida entre tots els actors implicats que, d’una manera o altra, tenen eines per detectar-la. És a dir, les administracions (Govern, comuns, la CASS, etc.), i les organitzacions sense ànim de lucre, com la Creu Roja, Unicef o Càritas, entre altres. Cal incidir en la gran feina que totes les ONG al nostre país, perquè sovint arriben o no ho fan les administracions públiques, o complementen la tasca que desenvolupen.

De la taula rodona, en vull destacar els següents aspectes. Per una banda, les llars més afectades són aquelles on un dels convivents ha deixat de cobrar el salari, les famílies monoparentals amb fills a càrrec i les persones que viuen soles.

D’altra banda, que el reforç desplegat els darrers anys en l’àmbit social, amb una atenció més propera i destinant més recursos a la detecció, ha permès actuar i frenar els casos de persones grans o de persones amb discapacitat vulnerables de patir pobresa.

El reforç desplegat els darrers anys en l’àmbit social, amb una atenció més propera i destinant més recursos a la detecció, ha permès actuar i frenar els casos de persones grans o de persones amb discapacitat vulnerables de patir pobresa.

En canvi, hi ha una nova franja de la societat que preocupa, fenomen que també s’està donant al nostre entorn: joves que no poden independitzar-se perquè no tenen un salari suficient, i que veuen les seves expectatives minvar progressivament. Aquests joves entren en una espiral de retrocés que complica les seves condicions de vida digna.

En el marc d’aquest 17 d’octubre, el secretari general de l’ONU, António Guterres, deia que “posar fi a la pobresa és el gran desafiament dels nostres temps, però és un desafiament que es pot guanyar”. Aconseguir-ho passa per una sòlida cooperació entre organismes i institucions que treballen per combatre les desigualtats socials, però també per una suma d’esforços i mitjans entre els estats de tot el món.

Precisament, l’objectiu 1 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 és “erradicar la pobresa en totes les seves formes i a tot el món”. Per assolir-ho, cal “intensificar les mesures per augmentar les oportunitats econòmiques, millorar l’educació i ampliar la protecció social a tot el món, especialment la dels més desafavorits”.

És complicat, però s’han de posar els esforços necessaris i ens hi hem de comprometre. Hem de ser conscients que la pobresa invisible existeix, però també que tenim els mecanismes necessaris per a combatre-la.

 

Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma, publicat el 19 d’octubre del 2023 al BonDia.

Etiquetes: Articles d'opinió, Berna Coma

Articles relacionats

Secció Jove de Demòcrates
Llarga vida a la Fira