La polèmica la tenen a França, però el debat és global. El govern d’Emmanuel Macron està en vies d’aprovar el projecte de llei de seguretat global i el seu controvertit article 24, en què es prohibeix la gravació dels agents de policia, amb el pretext que difondre imatges seves pot perjudicar la seva integritat física o mental. Fins aquí una postura coherent, perquè mostrar rostres dels cossos de l’ordre és posar-los nom i cognom i, en la societat hiperconnectada en què vivim, amb l’ús de les xarxes socials totalment estandarditzat, és relativament senzill acabar descobrint on viuen i si tenen família. Un fet perillós per a possibles represàlies.
Però, què passa quan és la mateixa policia la que actua al marge de la llei? Als Estats Units tots coneixem els casos de víctimes mortals amb agents implicats. I a França els darrers dies el ministre d’Interior, Gérald Darmanin (el principal defensor de la llei), ha hagut de suspendre del càrrec uniformats involucrats en una brutal agressió a un home afroamericà. Una agressió que, sense les gravacions amb els telèfons mòbils dels testimonis, possiblement no hauria transcendit. Igual que les imatges del violent desallotjament d’un campament d’immigrants a ple centre de París.
Si finalment s’aprova aquest polèmic projecte de llei, els policies no podran ser gravats, sota penes de fins a un any de presó i 45.000 euros de multa. Però en canvi ells sí que tindran el dret a gravar. Tot plegat complicat de justificar.
Si s’aprova aquest polèmic projecte de llei els policies no podran ser gravats, sota penes de fins a un any de presó i 45.000 euros de multa
Grups pro defensors dels drets humans i també sindicats de periodistes han mostrat públicament el seu posicionament contrari a la llei, al·legant que “constitueix un atac a la llibertat d’expressió i al dret a la informació”. Alerten que només servirà per incrementar l’odi i la violència que es pot generar cap a la policia. De moment ja ha comportat àmplies manifestacions a diversos punts del país.
Macron té, per tant, una patata calenta difícil de gestionar. Haurem d’estar atents a com se’n surt perquè, tard o d’hora, és un debat que també caurà sobre la taula dels dirigents de molts altres països.
Article del membre de l’Executiva de Demòcrates, Carles Torralba, publicat al Diari d’Andorra l’1 de desembre del 2020.
