Després de tretze mesos de feina, la Comissió d’estudi que es va constituir al Consell General el desembre de 2024, per analitzar les accions i mesures tècniques d’ordenació del territori i l’urbanisme a implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible, ha fet públiques les conclusions del dictamen final, que s’organitza de manera que permet situar el marc urbanístic vigent i les seves necessitats de reforma. Aquestes es resumeixen en 18 punts, que han fet públics el president i la vicepresidenta de la comissió, Jordi Casadevall (Grup Parlamentari de Concòrdia) i Gemma Riba (Grup Parlamentari de Demòcrates), en una roda de premsa aquest dimecres, dia en què també s’ha publicat al Butlletí del Consell General.
Andorra ha experimentat un creixement urbanístic accelerat els darrers anys i, com a conseqüència, afronta dos reptes principals per garantir l’equilibri mediambiental i salvaguardar la qualitat de vida de les generacions futures. D’una banda, garantir uns serveis públics de qualitat; i, d’altra banda, impulsar una planificació a llarg termini pel que fa a la disponibilitat de recursos naturals essencials, com l’aigua o el sòl. I és al Consell General a qui li correspon garantir que la legislació vigent en matèria d’urbanisme permeti desenvolupar amb claredat i coherència l’interès nacional.
El treball de la Comissió d’estudi va finalitzar el passat 30 de gener, amb la signatura i l’entrega del dictamen per part dels presidents de la Comissió, i ha comptat amb assessorament tècnic i jurídic. Un dels punts que la Comissió havia de treballar era l’anàlisi dels estudis de capacitat de càrrega parroquials i l’estudi de capacitat de càrrega nacional, elaborat pel Govern. Finalment, però, aquests estudis no han estat a disposició de la Comissió al llarg d’aquests mesos i Riba i Casadevall han confiat poder-ne disposar en la pròxima fase de la tasca parlamentària.
La vicepresidenta de la Comissió, Gemma Riba, ha detallat que, durant els tretze mesos de treball (del gener del 2025 al gener d’enguany) s’han mantingut dotze compareixences públiques, d’associacions, de col·legis professionals vinculats amb l’àmbit de l’urbanisme, així com de les institucions del país (els set comuns i Govern). En paral·lel, s’han mantingut 26 reunions formals amb experts en urbanisme.
En total són divuit conclusions, que assoleixen consensos sòlids de tots els grups parlamentaris, trobant equilibris que van més enllà dels colors polítics
D’aquí, la comissió n’han extret “neguits, recomanacions i propostes” per establir “una diagnosi sobre la situació” vinculada amb el creixement i l’urbanisme d’Andorra, des d’“una visió tècnica, global i plural”. Però la feina no ha finalitzat aquí. La comissió d’estudi ha desplegat una tasca d’anàlisi i de síntesi, “objectiva i recollint totes les propostes”, per elaborar un dictamen final que s’ha presentat dins dels terminis marcats per la comissió.
En total són divuit conclusions, que assoleixen “consensos sòlids” de tots els grups parlamentaris, “trobant equilibris que van més enllà dels colors polítics”, ha destacat Riba. Són el punt de partida de la futura Comissió de legislatura de caràcter legislatiu, que es crearà per donar continuïtat amb l’objectiu de presentar una modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) a través d’una proposició de llei.
Els eixos d’una futura reforma legislativa
D’entre les conclusions del dictamen, es proposa reforçar els instruments de planificació supracomunal en l’àmbit urbanístic, en qüestions estructurals com l’habitatge, la mobilitat, els serveis públics i la disponibilitat de recursos naturals com l’aigua i el sòl. És a dir, “potenciar unes directrius d’ordenació que actuïn com un marc de referència comú”, ha defensat Riba, per desplegar les polítiques urbanístiques parroquials. En aquest sentit, es considera necessari adaptar els POUP a les previsions de creixement poblacional nacional, per anticipar necessitats futures i evitar desajustos en el desenvolupament urbanístic.
També es planteja adequar els sistemes viaris en funció de les característiques de cada zona. La xarxa viària “ha de ser coherent amb els usos del sòl i la intensitat de l’activitat”, ha argumentat Riba. En definitiva, “urbanisme i mobilitat han d’anar de la mà”, per garantir funcionalitat i seguretat.
Una altra conclusió se centra a garantir que els POUP integren i queden sotmesos a les cartografies de perillositats naturals aprovades pel Govern, assegurant així que siguin “plenament compatibles amb els criteris de prevenció i seguretat ciutadana”.
La protecció del sòl d’ús agrícola també es destaca al dictamen, mitjançant el desenvolupament de la garantia d’aprofitament urbanístic específica, per protegir l’activitat ramadera i agrícola, “essencial per la nostra identitat i cohesió del territori”.
D’entre les conclusions, també s’hi inclou promoure el desenvolupament d’un model d’edificabilitat decreixent a partir dels nuclis urbans, per “racionalitzar el creixement i optimitzar la provisió d’infraestructures públiques”.
Finalment, Riba també ha detallat la introducció d’un sistema de quotes urbanístiques a disposició dels comuns, com un instrument transitori, sense que esdevingui mesura de planificació.
Per la seva part, Casadevall ha explicat que la Comissió ha conclòs que els estudis de capacitat de càrrega màxima nacional s’elaborin i s’actualitzin de manera periòdica, en coordinació entre totes les administracions, per tal d’orientar el creixement urbanístic parroquial amb els límits objectius dels recursos naturals del país.
Precisament, d’acord amb els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial, es proposa establir condicions addicionals i mecanismes de control per aprovar plans parcials i especials, quan la seva dimensió, densitat, localització o expansió pugui comprometre recursos naturals o serveis. En aquest sentit, es planteja reduir i regular el moviment de terres i les excavacions, establint criteris, objectius i límits clars, en funció de la naturalesa del sòl, el pendent i l’impacte paisatgístic. Tot plegat, amb la voluntat de minimitzar l’alteració del medi, preservar l’estabilitat del territori i reforçar una manera d’urbanitzar més sostenible.
De fet, per tal de preservar, per exemple, construccions tradicionals de muntanya, i homogeneïtzar la protecció del paisatge i del seu valor patrimonial i identitari, la Comissió proposa establir una classificació per a zones d’especial protecció, a través de criteris i estàndards comuns a escala nacional.
Les conclusions també recullen que s’han de tenir en compte els valors de biodiversitat i paisatge, a l’hora d’elaborar les polítiques de planificació urbanística, a la vegada que es considera oportú afavorir una major coherència entre els POUP i les estratègies nacionals existents, per contribuir a un desenvolupament urbanístic equilibrat i respectuós amb l’entorn.
A més, amb l’objectiu de preservar l’interès general, es planteja la idea de valorar introduir els drets de tempteig i retracte a favor del Govern i dels comuns. Seria un nou instrument que permetria a l’administració pública intervenir de manera puntual i selectiva en la compra de sòl i immobles, segons ha explicat el president de la comissió.
La importància d’homogeneïtzar nomenclatures
Per tal de garantir la integració harmoniosa amb l’entorn i la història, la Comissió proposa que es promogui l’ús de materials i tipologies constructives autòctones arreu del territori, així com unificar materials a nivell nacional.
I pel que fa als Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), es planteja revisar els terminis de revisió, homogeneïtzar els terminis aplicables a les llicències urbanístiques, clarificar el règim de caducitat dins la LGOTU i estudiar el règim de silenci administratiu, així com homogeneïtzar-ne les nomenclatures. L’objectiu és evitar divergències interpretatives que dificultin la planificació supracomunal, a més de facilitar la comparabilitat entre parròquies i reforçar la seguretat jurídica en la seva aplicació.
Per tal d’assegurar el desenvolupament de polítiques públiques més sostenibles i amb visió de país, es proposa optimitzar, centralitzar i sistematitzar el procés d’obtenció de dades en matèria d’urbanisme i construcció.
Un cop enviat i publicat el dictamen, s’elevarà al ple del Consell General del pròxim 19 de març, moment en què s’iniciarà una segona fase de treball: l’impuls de la comissió de caràcter legislatiu encarregada d’elaborar una proposició de llei de modificació de la LGOTU, així com d’altres normes que calgui adaptar per assolir els objectius fixats. Es farà, com s’ha fet fins a la data, “des del diàleg i el consens, i sempre oberts a continuar escoltant els actors implicats”, ha remarcat Riba.
Consulta aquí el dictamen íntegre.
