Els resultats d’aquestes eleccions comunals han demostrat, com ve essent habitual, que la ciutadania es decanta majoritàriament per donar continuïtat als equips que han treballat els quatre anys anteriors. Els dos cònsols que aspiraven a la reelecció, Conxita Marsol a Andorra la Vella i Josep Àngel Mortés a Ordino, han guanyat de manera folgada. És un fet positiu, ja que governar dos mandats permet finalitzar els projectes en marxa. Amb quatre anys, vista la forçada lentitud a què obliguen els mecanismes legals, no hi ha prou temps. I si les coses s’estan fent bé, si l’equip comunal no ha perdut la confiança de la ciutadania, hi ha força números de repetir la victòria.
I és que, a Andorra, com sovint arreu, la gent sol tenir-ho clar: quan una cosa funciona, millor no tocar-la. A Andorra la Vella i a Ordino, però també a Canillo, Encamp i la Massana on, tot i que els caps de llista s’havien de canviar per haver complert els dos mandats, els votants han fet confiança al mateix partit. Els comuns han fet molt bona feina. En línies generals, han tirat endavant projectes i han eixugat deute. Quan redueixes deute dones tranquil·litat als ciutadans. I més si, en paral·lel, fas millores significatives a la parròquia. Aquest fet en recorda la vella dita que diu que s’ha de gestionar allò públic “com un bon pare de família”.
Quan redueixes deute dones tranquil·litat als ciutadans i més si, en paral·lel, fas millores significatives a la parròquia
El resultat és que Demòcrates governarà a cinc dels set comuns. Ha quedat demostrat que els pactes funcionen. A les comunals, han sumat. Però si no s’hagués fet un bon treball el darrer mandat, aquesta suma segurament no s’hauria produït. Un altre aspecte que ens deixen les eleccions és l’abstenció. Se’n poden fer moltes lectures. Potser hi ha gent que considera les comunals menys transcendentals que les generals, i no sent tanta necessitat de votar. De fet, són unes eleccions que se centren més en la gestió de la cosa pública, més que en els idearis convencionals de la política. S’han de trobar mecanismes per mobilitzar l’electorat. Més enllà del fet que les comunals determinen com es gestiona el dia a dia de la gent, s’han de considerar com un exercici de democràcia, privilegi que exercim secularment amb total normalitat.
