Articles d'opinióJordi Ribes

Quina és la nova normalitat?

Més d’un any d’ençà del primer confinament ha donat per a molt. Tres anomenades onades i a la porta d’una quarta ens han transformat la forma de viure, de relacionar-nos i fins i tot d’entendre el nostre futur.

Ja a principi de la segona onada començàvem a parlar de la nova normalitat, un concepte que, tot i ser molt simple, té un rerefons enrevessat. Ens hem acostumat a viure en un estrès constant, amb la indecisió de què passarà demà i fent poques o cap projecció a mesos vista. I no ens equivoquem, perquè pocs seran els agosarats a plantejar-se unes vacances veient com, sense dependre directament del nostre Estat, sovint se’ns veuen truncades les il·lusions de poder anar més enllà de la Seu d’Urgell (i a vegades, ni això).

Ara que comencen les vacances de Setmana Santa, tot i les restriccions sabem que molts dels nostres trobaran aquella porta del darrere amb la qual poder passar aquests dies fora d’Andorra, i no els podem culpar perquè tots en tenim ganes. Igual que tenim ganes de poder rebre els nostres veïns amb els braços oberts –sense tocar-nos gaire, això sí– i tornar a veure botigues i restaurants plens de gent.

Sense parlar de les il·lusions també podem fer parada al nostre dia a dia, i analitzar com milers de treballadors s’han aclimatat als seus nous despatxos de barnussos i espardenyes. Diré que aquests els podríem agrupar en dos, per una banda els que busquem la mínima excusa per poder tornar al lloc de treball habitual i sortir de casa ni que sigui un instant, i l’altre grup on hi trobem els que s’han acomodat a les reunions de Zoom interminables, però que els fa una mandra exagerada pensar que hauran de tornar a fer vuit hores de feina tancats en un despatx.

En el mateix sentit trobem els que fa prop d’un any que es troben en ERTO, que no saben quan tornaran a treballar, i amb els quals els metges es fregaran les mans per donar baixes per depressions quan comencin a tornar als llocs de feina. Perquè siguem molt conscients que no treballar durant un any afecta econòmicament, però sobretot mentalment.

 

Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes, publicat al Diari d’Andorra el 30 de març del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jordi Ribes

Articles relacionats

Coliving: l’alternativa residencial
Cristina Serra
Apostem per l’economia circular
Menú