Els humans busquem la facilitat per poder avançar, i sovint ens acabem enredant més, trobant necessitats que no sabíem ni que necessitàvem.
Si fem una mirada al passat, a com vivien els nostres padrins, podrem apreciar que gaudien de múltiples vivències que nosaltres som incapaços de tenir.
És cert que els temps eren difícils i s’ha de reconèixer que la vida ha millorat en molts aspectes, per exemple en la medicina, en què els avenços han permès millorar la qualitat de vida de moltes persones, i també salvar-ne moltes. Els nostres padrins, però, sabien cuidar-se sols. Tenien mal de queixals? Mastegaven una planta de l’hort. Tenien mal als ulls? Una mica d’aigua de timó. I així existien múltiples remeis per autogestionar-se, sense haver d’ingerir fàrmacs que sovint no són els ideals.
El mateix passa amb els vehicles, els d’abans eren robustos, aptes per a tot. Quin padrí no té avui un cotxe de fa quaranta anys que funciona? Ara ens creiem immortals, dipositant tota la confiança en una màquina que es condueix pràcticament sola. Abans s’havia de reflexionar per poder fer avançar la màquina. El punt negatiu és la contaminació. És cert que els vehicles d’ara, a part de fer-ho per complir amb la llei vigent, no contaminen ni la meitat que els d’abans.
Un dels aspectes que més trobo que han canviat és el de les relacions personals, en tots els sentits. Per exemple, les relacions entre pares i fills. Abans tenir un fill era educar-lo amb els pocs mitjans dels quals es disposava. S’escapava alguna clatellada, però a la vegada s’inculcaven uns valors fonamentals, el respecte, treballar de valent, la constància i el patiment, que eren necessaris per sobreviure, ja que si no feies la feina ben feta quan tocava, no menjaves a l’hivern. Tot això sembla innecessari inculcar avui dia, perquè amb totes les facilitats que ens rodegen, tot és més senzill. Fet que comporta que s’hagi perdut molta puresa en les relacions socials.
Per concloure, hauríem de mirar més cops com era la vida abans, per poder usar la força que tenien i fer la nostra també.
Article de la membre de la Secció Jove Alexia Gallego Pujal, publicat al Diari d’Andorra el 26 d’abril del 2022.
