Articles d'opinióJaume Serra

Teleobjectiu

Aquests darrers dies, escoltant els comentaris i les valoracions que s’han fet del resultat de les eleccions dels Estats Units, he tingut la sensació que estic envoltat de l’esperit de la Il·lustració i que la mentalitat oberta regna a les nostres contrades. El veïnat és crític i, fins i tot, militant contra els decisors polítics que actuen com a xulos piscines i no suporta la més mínima actitud fatxenda. A la vegada, s’ha acabat creure’s qualsevol tuit o qualsevol teoria negacionista sense la més cabal reflexió prèvia: els comentaris sense fonament i el posa’t Tele 5 han passat a millor vida.

Visca la llum. L’esperada vacuna de la reflexió enfront comentaris estúpids o falsos ens aproparà a la immunitat del ramat i la demagògia, el fake i els negacionismes ja no ens afectaran més.

Però, aquesta concentració d’anticossos envers el comportament abjecte de caire trumpista serà permanent? Aquesta elevada prevalença antidemagògica serà sostinguda? Hem desenvolupat òrgans de rebuig antifake? Les opinions negacionistes deixaran de tenir ressò? Penso que no, crec que el vell adagi veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi és part de la condició humana i que a l’única cosa a la qual podem aspirar és que, a poc a poc, les mutacions genètiques facin feina. Està per veure.

A mi el que em fa l’efecte és que els nostres veïns surten de casa amb un teleobjectiu social posat. Els que han practicat la fotografia analògica recordaran que, amb distàncies focals grans, els objectes pròxims no els podíem enfocar nítidament. Era el preu a pagar per poder veure amb detall el que estava lluny: ens acostem i fem la foto, però el que està a propet es veu borrós.

Vet aquí la precisió d’anàlisi: veiem de lluny els detalls americans, com si fossin aquí mateix, quina enveja tindria en James Madison.

També recordaran, els que van fer fotos en halogenur de plata, que calia parar molt de compte amb l’obertura del diafragma, perquè la foto no fos massa blanca o massa fosca i, evidentment, triar amb encert la sensibilitat ISO de la pel·lícula segons la quantitat de llum ambient.

El que potser ja no recordaran alguns aficionats dels rotllets Kodak o Agfa és que, a banda de vigilar la velocitat d’obturació perquè la fotografia no sortís moguda, calia també estar alerta amb la profunditat de camp. Em refereixo a uns petits numerets amb les obertures de diafragma gravats als teleobjectius, que establien el rang de distància en el qual l’acció retratada es revelaria perfectament enfocada.

Vet aquí per què la llum és tan important en la fotografia. Sense llum no hi ha res a fer i, si en tenim, fins i tot podem millorar la profunditat de camp.

I a Andorra, què? Doncs el mateix: la llum és molt important per a la fotografia i, igual que a França i a Espanya, ens agraden més els teleobjectius que els filtres close-up. Ara bé, la nostra fotografia d’estudi (per les dimensions, és clar), no ens permet abusar de distàncies focals molt grans, amb el que la combinació d’obertura de diafragma, il·luminació i ISO fa possible que enfoquem amb més claredat la notícia fake i el negacionisme. O això espero.

La combinació d’obertura de diafragma, il·luminació i ISO fa possible que enfoquem amb més claredat la notícia fake i el negacionisme

 

Article del secretari general de Demòcrates, Jaume Serra, publicat al Diari d’Andorra el 18 de novembre del 2020.

Etiquetes: Articles d'opinió, Jaume Serra

Articles relacionats

Recuperem la il·lusió
El pressupost de la salut i les persones
Menú