Articles d'opinióMaria del Mar Coma

Un exemple a seguir

Un any més, i gràcies al cicle de conferències Geografies, que el Comú d’Ordino organitza juntament amb Andorra Recerca + Innovació des de l’any 2017, hem pogut conèixer i apropar-nos a un país llunyà. Enguany ha estat el torn de Corea.

Durant el cicle, hem tingut l’oportunitat de descobrir, sota diversos àmbits, el país convidat des de la mirada de diferents professionals, ja siguin economistes, professors universitaris, fotògrafs, professionals de la cultura o, simplement, viatgers. A més, per primera vegada, un màxim representant va ser l’encarregat d’inaugurar el cicle. El senyor Bahk Sahnghoon, ambaixador de Corea del Sud per Espanya i Andorra, ens va honrar amb la seva presència, deixant constància que qualsevol petit acte cultural és important per a Corea del Sud.

Donada la seva situació geogràfica, Corea va patir diferents assetjaments per part dels seus veïns. Aquest país va ser arrasat per les guerres i colonitzat pel seu veí, el Japó. Al poc d’acabar la Segona Guerra Mundial, es va declarar una darrera guerra, aquesta vegada civil entre el Sud i el Nord, conflicte que avui dia continua viu.

Tenim tots tendència a sentir curiositat per Corea del Nord, aquell país prohibit, però després d’aquest cicle de conferències puc assegurar que he descobert un gran Estat, Corea de Sud.

Als anys 60, Corea del Sud era un dels països més pobres del món, amb un dels PIB més baixos. Sense matèries primeres per exportar, ni indústria, ni cap altra riquesa, de cap de les maneres es podia augurar que, 50 anys després, estaria entre els 10 països més rics del món. D’on surt la seva fortalesa? De l’únic lloc d’on la podia treure: de la seva gent. L’Estat va invertir en les persones, va fer tot el possible per formar els seus joves. Samsung, Kia i LG són empreses de Corea del Sud (i no japoneses, com alguns de nosaltres creiem), i Corea és un dels països que més inverteix en I+D. Però, no només volen ser pioners en la indústria i tecnologia, també ho volen ser de la cultura, per exemple amb el setè art. O amb la televisió: qui no ha sentit parlar de l’exitosa sèrie El juego del calamar?

Certament, no podem obviar la situació geogràfica del país, entre dues potències mundials, ni tampoc l’abnegació que tenen els asiàtics pel treball, de les quals n’han tret profit.

La meva intenció, en cap cas, és fer una analogia amb Andorra, cosa que resultaria impossible. El que vull destacar és la importància que se li ha de donar a la formació, a la cultura i als esports. El nostre petit país així ho entén. Sens dubte, Andorra va en la direcció correcta, invertint en sistemes educatius, mantenint els convenis amb els països veïns i instaurant, ara fa 30 anys, un sistema educatiu propi. Som un dels pocs països del món en el qual es pot gaudir d’aquesta gran oferta educativa, i de manera gratuïta.

Hem de permetre que tots i cadascun dels nostres infants trobi i desenvolupi el seu talent. És una inversió a llarg termini i la més segura que es pot realitzar

El paper dels comuns en aquest projecte és el d’acompanyar l’Estat, apostant per escoles bressols de qualitat, ludoescoles, ludoteques i escoles d’art i música, que complementen la possible oferta privada, des d’on s’inicia la formació dels més petits i es dona una formació complementària. També s’han de donar subvencions a clubs esportius i culturals, on s’ensenya als nostres fills el respecte, els valors i la importància de l’esforç.

En definitiva, hem de permetre que tots i cadascun dels nostres infants trobi i desenvolupi el seu talent. És una inversió a llarg termini i la més segura que es pot realitzar.

Al Comú d’Ordino ho tenim clar: el nostre objectiu és considerar aquesta despesa com una gran inversió, estem invertint en el futur de tots nosaltres.

 

Article de la consellera de Finances del Comú d’Ordino, Maria del Marc Coma, publicat a El Periòdic d’Andorra el 28 de maig del 2022. 

Etiquetes: Articles d'opinió, Maria del Mar Coma

Articles relacionats

Més veu per als joves
De nou, retard