El vincle entre Andorra i la neu és indiscutible i inseparable. Dins d’aquest vincle, l’esquí ha contribuït a escriure la història d’Andorra del darrer segle. En d’altres paraules, Andorra és el que és, en part, gràcies a l’esquí.
Conscients de la seva importància, sempre se l’ha preservat i fomentat. Des de l’any 1965 quan, en plena irrupció de les estacions, l’esquí va ser declarat Esport d’Interès Nacional; passant per la creació del programa Esquí escolar (el qual permet universalitzar aquest esport entre tots els infants); també ressaltant la gran tasca que es fa en l’esquí de base a través dels respectius esquí clubs; sumant-hi el desplegament del projecte Esquí-estudi per fer possible la tecnificació i la promoció de l’esport d’elit; fins a arribar a la declaració, el 2021, de l’Esport com a Sector d’Interès Nacional, i en el qual evidentment l’esquí té un posicionament preferencial.
Fruit de tots aquests elements que han permès fer créixer la base i l’estima per aquest esport entre la ciutadania, n’han sortit grans notícies i excel·lents projectes de país. Puc mencionar el més recent, el fenomen Joan Verdú amb els seus podis a la Copa del Món, els quals el situen en l’elit mundial (sense desmerèixer tots els que s’hi han acostat, a base de constància i molt esforç). Però també l’èxit organitzatiu de les diferents proves internacionals que, des del 2008 i fins a aquesta mateixa temporada, s’han celebrat a Andorra. Copes d’Europa, Copes del Món, Finals de Copes d’Europa i de Copes del Món, etc. Sense dubte, ens hem guanyat el respecte dels grans estaments internacionals vinculats a l’esquí, i també el dels millors corredors del moment.
En aquest punt, hem consolidat una trajectòria que mai ha perdut l’ambició d’anar a més, de buscar sempre un nou repte, esperonats per l’experiència acumulada d’èxits. Fins a arribar a una ambició màxima, com és acollir uns Mundials, esdeveniment de neu que només té per sobre els Jocs Olímpics d’hivern. Ho vam intentar fa dos anys, presentant candidatura per al 2027 i, tossuts com som, hem insistit aquest any amb la vista posada al 2029.
Hem consolidat una trajectòria que mai ha perdut l’ambició d’anar a més, de buscar sempre un nou repte, esperonats per l’experiència acumulada d’èxits
Hem insistit conscients de la magnitud d’aquest somni, per pur respecte també als pioners del món de l’esquí al país i perquè, per sobre de tot, ha quedat demostrat que, des del 2008 quan vam començar aquest periple organitzatiu, és el projecte de tot un país. El projecte de les institucions, Govern, comuns, la Federació Andorrana d’Esquí, els camps de neu, els patrocinadors, però també de les escoles d’esquí, els centres escolars, els voluntaris i el conjunt de la ciutadania. Un projecte que ha demostrat que, quan ens unim i mirem tots cap a un mateix objectiu, quan sumem els nostres esforços i qualitats, ens tornem més forts i esdevenim imparables en les nostres ambicions.
Aquesta vegada tampoc ha pogut ser, Narvik serà la seu dels Mundials del 2029 i Val Gardena ho serà el 2031, malgrat que teníem una candidatura extraordinària, pel que fa al seu contingut, però també per l’equip humà que l’ha fet possible. Per això no podem deixar perdre tot l’assolit, l’expertesa, el respecte que ens mereixem i la força que ens ha guiat com a país per arribar fins aquí. Amb orgull, també amb humilitat, ho hem de seguir intentant. Ho tenim un pas més a prop.
Perquè, com deia a l’inici, l’esquí ha escrit bona part de la història d’Andorra del darrer segle, i també l’ha de seguir escrivint les properes dècades.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Sílvia Riva, publicat al BonDia el 6 de juny del 2024.
