El Consell General ha aprovat aquest dijous, amb els vots favorables de tota la Cambra parlamentària, el Projecte de llei dels jocs d’atzar, un text que actualitza el vigent, el qual data del 2014, des d’una perspectiva garantista i proteccionista amb la lluita contra les addiccions, la prevenció del frau i del blanqueig. És a dir, i pel que fa al primer punt, “incorpora els aprenentatges i l’evolució en matèria dels jocs d’atzar que s’han anat assolint els darrers 10 anys, i busca donar cabuda a les darreres novetats en matèria d’explotació dins del territori del Principat”, ha destacat la consellera general Demòcrata, Meritxell López, durant la seva intervenció. A la vegada, es reforcen les polítiques de joc responsable, la protecció dels consumidors i la regulació d’accés a les sales del joc, de manera que es pot dir que “Andorra assoleix un model de prevenció exemplar en matèria de joc excessiu i esdevé un Estat on el joc està completament controlat, també els seus operadors”, ha afegit la consellera Demòcrata.
En aquest sentit, López ha recordat una esmena del PS introduïda durant el treball en comissió, que fixa que les sancions que s’estableixin als operadors del sector seran finalistes, és a dir, s’hagin de destinar a finançar programes i mesures en la lluita contra les addiccions. Malgrat recordar que el Govern ja destina importants recursos i inversió en aquesta línia, s’ha acceptat “perquè compartim que és una prioritat”.
L’actualització de la llei també adapta el conveni signat entre el Consell Regulador Andorrà del Joc i la Sociedad Estatal de Loteries y Apuestas del Estado del 2022, el qual estableix, entre d’altres, que Andorra ingressa un percentatge (9,5%) de la venda dels productes de l’organisme espanyol.
El Grup Demòcrata vota a favor de la presa en consideració de la llei de l’oblit sanitari del PS, però matisa que és “simplista” i que caldrà ampliar
Una altra llei aprovada en la sessió d’aquest dijous ha estat la que modifica el pressupost del 2024, per tal que es puguin revaloritzar les pensions de jubilació dels no residents de menys amb menys de quinze anys de cotització, d’acord amb l’IPC harmonitzat de la zona euro. El president del Grup Parlamentari Demòcrata Jordi Jordana ha recordat que es tracta d’un compromís polític establert després de l’aprovació del pressupost, i per això tindrà caràcter retroactiu des de l’1 de gener de l’any en curs. També ha defensat la “diferenciació” entre la revalorització dels residents (d’acord amb l’IPC) i dels no residents (d’acord amb l’IPC europeu), un aspecte que s’ha demostrat jurídicament que no és discriminatori ni contrari al principi d’igualtat.
Millores a la llei del Raonador del Ciutadà
El darrer punt de l’ordre del dia de la sessió parlamentària ha estat el de la Proposició de llei del Raonador del Ciutadà, entrada pel PS i que s’ha aprovat per assentiment perquè permetrà, “sense dubte, millorar la institució”, ha defensat la presidenta suplent del Grup Demòcrata, Maria Martisella. Alguns dels motius per afirmar-ho són una millor definició i, fins i tot una ampliació, de les seves competències, l’establiment d’un règim homogeni de marc financer i econòmic, “com el de la resta d’institucions dependents del Consell General” i l’ampliació del seu mandat, passant dels 6 als 7 anys.
Així mateix, i via esmena, ha explicat Martisella, s’ha suprimit la possibilitat per part del Raonador d’impugnar davant del TC la constitucionalitat de les lleis, “per la simple raó que la Constitució -que és qui estableix la legitimitat activa per incoar aquests recursos-, no inclou el Raonador del Ciutadà”.
D’altres punts també destacats de l’ordre del dia han estat la votació favorable de la presa en consideració de la Proposició de llei de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, entrada conjuntament per tots els grups i que permet que l’AQUA s’adeqüi als estàndards internacionals; així com una segona modificació del pressupost del 2024 per fer efectiu l’augment de la quota requerida per l’FMI -el que no suposa un augment pressupostari-, per honorar els compromisos d’Andorra amb l’organisme.
També s’ha aprovat la presa en consideració de la Proposició de llei pel dret a l’oblit sanitari entrada pel grup socialdemòcrata. Malgrat considerar-se una llei “simplista” i presentar discrepàncies “formals, materials i tècniques”, tal com ha manifestat la consellera demòcrata Meritxell Alcobé, el que pretén regular és prou “delicat i important” per no treballar-hi de manera conjunta entre totes les forces parlamentàries, via esmenes, “a fi de completar la llei de l’oblit sanitari i per tal que garanteixi al màxim la seguretat jurídica a la nostra ciutadania”.
