Fa uns quants dies s’informava d’una seguda d’alumnes de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma en relació amb el codi de vestimenta d’enguany. No entraré en els canvis legals respecte a símbols religiosos, implementats recentment i adequadament per garantir la neutralitat religiosa a les escoles. Tanmateix, aquest no és un debat ni una temàtica nova. Més enllà del respectable moviment de l’alumnat, que considera la norma “retrògrada” i “imposada” (cito el comunicat a xarxes dels promotors de la seguda), crec que el debat s’ha de situar en la pertinència, o no, que els alumnes siguin, o no, lliures d’anar a l’escola vestits com vulguin. Pot semblar banal o poc necessari el debat, però no em queden tan lluny els anys escolars i els arguments favorables a la llibertat absoluta que ja hi eren quan estudiava al mateix centre.
Tanmateix, les escoles són el pas previ a la vida adulta. I a cap dels lectors no se’ns escapa que, un cop som al mercat laboral, aquesta llibertat no existeix en la gran majoria de casos, per la simple i senzilla raó que cada empresa, entitat o institució té la seva política en aquesta matèria. Sí que existeix en l’esfera privada, on tothom ha de ser lliure de vestir com vulgui, només faltaria. Però els alumnes, a l’escola, estan preparant-se per al món que trobaran en sortir. I és, precisament, en aquesta preparació que cal, també, aprendre aquestes lliçons, que superen l’idealisme juvenil, que en molts casos està inspirat en artistes o influencers que sí que formen part del petit percentatge de persones que gaudeixen de llibertat en l’àmbit laboral. Sobretot si les normes de vestimenta entren dins la lògica més absoluta per a menors d’edat.
És una lliçó important, a aprendre ja a casa, convèncer els fills i filles que anant a l’escola no són el seu cantant preferit que va a la gala dels premis Grammy, on l’extravaganzza es premia en portada, sinó que van a estudiar en una institució que té unes normes internes, més encara quan aquestes es consensuen amb els representants dels alumnes. En definitiva, quelcom que trobaran en qualsevol empresa, on quan no hi ha uniformes hi ha cànons de vestimenta establerts per complir.
Article de l’Adrià Espineta, president de la Secció Jove de Demòcrates, publicat al Diari d’Andorra el 25 de setembre del 2022.
