El passat 28 de desembre vaig assistir a l’acte de jurament del nou equip comunal de la Massana. Va ser un acte emotiu per a aquells que s’acomiadaven del càrrec, amb la immensa satisfacció d’haver pogut treballar en benefici de la parròquia. Però també per a aquells que encetaven una nova etapa, amb la il·lusió d’assumir el privilegi que suposa exercir una tasca vinculada amb el servei públic. A banda del parlament efectuat pel cònsol sortint i per la cònsol entrant, l’Albert Esteve –únic membre de l’oposició aquest darrer mandat–, també va voler expressar unes paraules que em van semblar molt significatives.
El conseller sortint va explicar que, malgrat l’ensurt inicial de trobar-se tot sol assumint el rol d’oposició, estava molt satisfet amb l’experiència viscuda. Va afegir que els membres de la majoria sempre l’havien escoltat i mai l’havien deixat de banda. El cert és que, pel fet d’haver-se tingut en compte les seves aportacions, la major part de les decisions de la majoria en els darrers quatre anys s’han adoptat per unanimitat.
Aquest és un bon exemple d’exercici d’oposició constructiva al nostre país. L’oposició juga un paper important en la democràcia; té com a funció el control de les actuacions del partit que està al poder, i la responsabilitat de donar suport o dissentir de la majoria, tenint com a premissa essencial l’objectiu del benestar del ciutadà. L’oposició no ha de perdre de vista les seves funcions, i ha de fer una oposició responsable.
L’oposició juga un paper important en la democràcia; té com a funció el control de les actuacions del partit que està al poder, i la responsabilitat de donar suport o dissentir de la majoria
En els darrers mesos, en l’àmbit nacional, l’oposició exercida pel Partit Socialdemòcrata no ha estat sempre constructiva. Per donar un exemple concret, la presentació d’una esmena a la totalitat –el passat mes de novembre–, al Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu, va ser un acte d’oposició francament irresponsable.
Aquest projecte de llei contenia, entre altres, una mesura molt protectora del dret a l’habitatge de les famílies més desafavorides. Concretament, es tractava de renovar, per a aquest 2020, l’acció introduïda per Demòcrates a la Llei del pressupost del 2019, perquè als llogaters als quals se’ls hi acabava el contracte durant aquell any poguessin exigir una pròrroga d’un any suplementari. I sense que se’ls pogués augmentar el preu del lloguer més enllà de l’IPC.
Aquesta mesura s’havia d’aprovar obligatòriament abans de finals de 2019, per evitar que les persones amb pocs recursos no es trobessin a l’inici d’any amb serioses dificultats per gaudir d’un habitatge digne. L’admissió de l’esmena a la totalitat presentada pel grup socialdemòcrata no hauria permès de cap manera adoptar aquesta mesura en el termini esmentat.
L’admissió de l’esmena a la totalitat presentada pel grup socialdemòcrata no hauria permès de cap manera adoptar aquesta mesura en el termini esmentat
De fet, el resultat de l’aprovació d’aquest projecte de llei demostra que la presentació de l’esmena va ser un acte per obstaculitzar la tasca legislativa. Quan es va sotmetre el projecte de llei al ple del Consell General, els socialdemòcrates van acabar votant a favor d’aquesta mesura, amb algunes puntualitzacions fruit del treball en comissió conjunt entre els grups parlamentaris.
El treball en consens i el diàleg entre les diferents forces polítiques són molt importants per fer una política beneficiosa pel país. I això passa obligatòriament per l’exercici d’una oposició constructiva i responsable.
