“La dicotomia és ben senzilla, FMI sí o FMI no. Entrar al grup dels 190 països del món, o quedar fora amb Corea del Nord i Cuba. Què vol aquesta Cambra?”. Aquesta ha estat la pregunta que ha llençat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, a les conselleres i consellers del Consell General. “Nosaltres, la majoria, ho tenim molt clar”, ha afegit. I és que aquest dijous s’ha debatut en sessió ordinària la proposta del Govern d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, proposta a la qual el Grup Parlamentari Demòcrata hi ha votat a favor, de la mateixa manera que ha votat en contra de l’esmena a la totalitat del Grup Socialdemòcrata.
Enseñat ha lamentat que els socialdemòcrates posin “pals a les rodes” a adherir-se a l’FMI, que es neguin a contribuir a fer d’Andorra un “actor internacional seriós”. Ha recordat que 189 països hi són membres i que, dels que integren l’ONU, únicament no hi són Andorra, Cuba, Corea del Nord, Mònaco i Liechtenstein, però aquests dos últims estats perquè tenen acords de supervisió bancària i monetària amb el Banc Central de França i amb el de Suïssa, respectivament.
El president del Grup Demòcrata ha criticat el PS per la “seva oposició unidireccional a l’FMI” i els ha recordat que ser-hi o no ser-hi membre “no va de credos, d’ideologies o de si es pensa que el far del món és un o l’altre país de torn”, per contrarestar les justificacions que Pere López ha anat enumerant per seguir rebutjant aquesta “oportunitat històrica”.
Una d’elles ha estat una quota massa elevada, al parer dels socialdemòcrates, que segons ha fet públic l’FMI només implica haver d’immobilitzar 257.000 euros (que es podran reclamar si es vol deixar de ser membre), i un cost financer anual de 4.677 euros. I no els “150 milions” que pronosticaven des del PS.
Enseñat també ha recordat, recollint les paraules del ministre Eric Jover, que només es demanarà finançament a l’FMI “en cas d’extrema urgència” i “si ningú més ens dona crèdit, cosa que, mentre aquest Govern continuï governant, ja els hi ben asseguro que no passarà”. Ni tan sols durant aquesta pandèmia històrica “no hem tingut aquesta necessitat”, ha afegit.
Només es demanarà finançament a l’FMI en cas d’extrema urgència i si ningú més ens dona crèdit, cosa que, mentre aquest Govern continuï governant, ja els hi ben asseguro que no passarà
Ensenyament superior homologat i atractiu a ulls estrangers
També en la sessió d’aquest dijous s’ha aprovat de manera unànime la presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de creació de l’Agència que Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), presentada pels grups de la coalició.
La consellera del Grup Demòcrata, Sandra Codina, ha celebrat la millora constant del sistema d’ensenyament superior d’Andorra les darreres dues dècades, que ha permès equiparar-lo a la resta d’ensenyament d’Europa i, fins i tot, ha permès començar a convertir-se en “pol d’atracció” d’estudiants del vell continent. Per tal de seguir en aquest camí, ha defensat la consellera, cal dotar-lo de “sistemes d’avaluació, acreditació i certificació, de plans d’estudi potents i homologats”, tasca que precisament supervisa l’AQUA.
Les modificacions a la llei permetran millorar el funcionament supervisor d’aquesta agència i també obre a noves vies de finançament més enllà de la dotació que anualment rep del Consell General. Concretament, a través de taxes que pagaran les universitats del país. Codina ha recordat que aquesta introducció de taxes va ser “aprovada per unanimitat al Comitè Director de l’AQUA” on hi són presents els rectors de la universitat pública i privada del país, “sense necessitat de votar-ho”.
La introducció de taxes va ser aprovada per unanimitat al Comitè Director de l’AQUA sense necessitat de votar-ho
Finalment, la Cambra també ha tractat l’informe sobre el grau de compliment dels objectius del Programa estadístic 2019. La consellera Demòcrata, Berna Coma, ha volgut destacar de l’informe l’increment del percentatge d’activitats estadístiques assolides, passant del 69% de l’informe del 2018 al 75% del 2019.
Coma ha defensat la importància que Andorra sigui capaç de recopilar dades fiables i homologades (en aquest punt, serà clau l’entrada a l’FMI). Ha recordat que “la Covid-19 ha evidenciat la necessitat de disposar de dades i de gestionar-les correctament en pro de la població”. “Ha estat clau tenir-la informada amb dades, per la seva tranquil·litat i també poder demanar-li coresponsabilitat en la presa de decisions”, ha afirmat.
Ha estat clau tenir la població informada amb dades, per la seva tranquil·litat i també poder demanar-li coresponsabilitat en la presa de decisions
Després de més de sis mesos, el Ple ha comptat amb l’assistència dels 28 consellers i conselleres generals, de la síndica i subsíndica, del cap de Govern i tot el seu gabinet ministerial. Ha estat la primera sessió ordinària post-Covid, amb l’hemicicle adaptat a les mesures de prevenció sanitàries recomanades.
